Opinions de sobretaula: Pistes de gel i altres formes de transformar el món

S’acaba la festa major d’hivern, és com un repic final de les festes nadalenques. Un petit eco que sona dues setmanes més tard del punt culminant de gener que és la cavalcada de reis. Per mi, un dia de descans. Ja m’està bé.

En aquesta data, també abaixa la persiana l’anteriorment tan discutida pista de gel. Aquest
any el soroll s’ha apaivagat i la gent hi ha acudit relativament despreocupada. De les onades d’indignació, per una banda, i d’entusiasme per l’altre, de l’any passat, ja no en queda res. A tothom li és bastant igual, o com a mínim ho aparenta

Jo no acabo d’entendre la vinculació que té una pista de gel amb Nadal. Però són coses meves. I dec anar a contracorrent, perquè arreu hi ha una febre per fer pistes de gel… I si es fan és perquè la gent està disposada a pagar per anar-hi, això està clar. Qüestió
d’oferta i demanda. Capitalisme pur. No cal rumiar-hi gaire. Però perquè la gent s’emociona patinant sobre gel? Per la pista de gel del Rockefeller Center que surt tant a les pel·lícules americanes? Però allò és a Nova York, i hi fa fred, i a més aquella pista la paga en Rockefeller. Jo no me’n sento gaire de multimilionària i al nostre poble fred, fred, tampoc.

Vaja, que jo potser soc una mica soca, però a mi la pista de gel, sincerament, tant me fa.

Però tot i el poc entusiasme que em desperta, la societat empeny, els nens s’emocionen. – Quedem amb els amics!- em diuen. I què em toca fer? Pagar i callar. Com sempre.

Als nens els és igual si patinen sobre gel, sobre rodes o corren descalços, ells el què volen és jugar i si no hi van amics no em demanaran pas d’anar-hi només per patinar. A més, ells no han vist mai la pista del Rockefeller Center a cap pel·lícula. Ells relacionaran Nadal i pista de gel perquè nosaltres els n’hi hem construït una a la porta de casa. A nosaltres la indústria de cine ens ha creat un clixé, i ens ha quedat tan marcat que el traslladem als nostres fills

I així és com canvien els usos i costums. Les tradicions s’estableixen i mai saps per què.

Si fer pistes de gel és sostenible, esdevindrà habitual.
I d’aquí a unes generacions potser serà inimaginable celebrar les festes nadalenques sense elles. Si és així, la nostra generació es podrà atribuir el mèrit d’haver canviat els costums. Enhorabona a tots!

Però si no és sostenible, les generacions que venen ens diran que érem uns rucs i que llençàvem els calés i els recursos en bestieses. O en el millor dels casos,
i si la història ens és benèvola, quedarà tot en l’oblit.

No sé com acabarà tot, sostenible de moment no ho és gaire, si fos per mi, engegaria totes les pistes de gel a pastar fang. Però tampoc vull anar contra la història, i vés a saber, potser això porta a descobrir un sistema de generar fred amb pocs recursos i l’invent acaba revolucionant-ho tot.

– Mama! Que anem tard! – em crida el meu fill.
Anem a la pista de gel a gastar el tiquet que ens han regalat a l’escola. – Ara vinc!- li contesto una mica emmurriada. I així, sense queixar-me, ens n’anem a transformar el món

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin