Opinions de sobretaula – Parlant de cues

Rosa Camprubí 30 de juny de 2022

414 Views

D’entre totes les opcions que se m’obren davant, no tinc clar quina he d’escollir per a aquesta opinió de sobretaula. Ja que si una és interessant, l’altra encara ho és més.

En aquest ampli ventall hi trobo per una banda els temes clàssics i recurrents en aquesta època, com ara l’onada de calor o bé la preocupació i les grans mesures de prevenció davant l’alt risc d’incendi, amb detenció de piròman inclòs.

Per altra, les tradicionals festes i revetlles, que va des de la polèmica de “petards si o petards no” fins a una nova i desitjada edició de la Patum després de dos anys de prohibició per la Covid.

També tenim a l’escenari tot el controvertit assumpte de la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern 2030 dels que ens parlava en Joan Baraldés la setmana passada, ara que ja se sap que el projecte no ha prosperat.

O bé eufòries, mai millor dit. Des del desenvolupament i desenllaç de l’exitós programa de TV3, fins a l’eufòria viscuda pels gironins a Montilivi i Fontajau, celebrant llurs ascensos.

I no ens podem oblidar de les cues, tant de les que es van produir a les carreteres el cap de setmana llarg de Pasqua Granada, com de les que es preveuen per a aquest pont de Sant Joan.

I és parlant de cues que m’he adonat que tots aquests temes anteriors, per bé que súper interessants, es tornen banals i sense importància quan se’ns presenta davant una altra cua.

Es la de les persones que cada setmana podem veure davant del Banc d’Aliments esperant la ració que els pertoca.

No vull entrar en polèmica -doncs no sóc ningú per jutjar- sobre què és millor, si fer invisible la cua emparant-se en el dret a la dignitat de les persones o bé creure que el fet de donar-li visibilitat fa que s’agafi consciència del problema. Ja dic que no ho sé, però aquests dies, aquesta visió m’ha frapat. I no per la quantitat de gent, que és molta, ni per veure aquesta gent aguantar estoicament el torn a més de 30 graus de temperatura.

El que més m’ha remogut i m’ha indignat és que en ple segle XXI, en una societat com la nostra que se suposa moderna, progressista i solidària, es permeti que hi hagi gent que sistemàticament passi gana.

Algú ho està fent molt malament