Opinions de sobretaula: Espècies en perill d’extinció

Rosa Camprubí 10 de novembre de 2022

538 Views

En el Regió7 del passat 17 de setembre, l’amic Josep M. Oliva, fent referència a un reportatge del mateix diari d’uns dies abans, ens parlava d’una espècie en
perill d’extinció: Els segells.

Cert és que rebre correspondència en paper té els dies comptats. En el meu cas, les poques cartes que m’arriben a la bústia actualment, es limiten a alguna factura de subministraments i a un parell de revistes on estic subscrita i que encara no han fet el salt definitiu al format digital, i en tots els casos ja no porten el tradicional segell, sinó que estan franquejades de forma mecanitzada.

Per tant, vol dir que en breu els segells passaran a ser només material de col·leccionista perdent la seva funció principal i per a la que van ser creats. Igualment, doncs, les típiques bústies grogues, qualsevol dia desapareixeran dels nostres carrers i places passant a ser peces de museu.

Hi ha, però, un altre element present a les nostres vides quotidianes que els darrers dies ha desaparegut del nostre paisatge urbà. Són les cabines telefòniques.

Em van fer arribar una foto de com es retirava una cabina de Manresa i l’endemà mateix va tocar el torn a Navarcles i seguidament a Sant Fruitós. Ara mateix n’hi havia dues al municipi, una a Torroella de Baix i l’altra al nucli, i les teníem tan integrades a la nostra vida que passaven totalment desapercebudes, i estic segura que si es preguntés a la gent on estaven instal·lades, molts no sabrien dir-ho, i ara que ja no hi són, dubto que algú les trobi a faltar.

Suposo que ja no funcionaven, doncs fa uns dies, quan ja m’havien arribat veus del seu imminent final, vaig donar-hi un cop d’ull (ja us ho dic, a la plaça de Lluís Espinal) i la veritat és que el seu aspecte era deplorable.

Som una generació que les hem vist néixer, multiplicar-se i, amb la revolució de les noves tecnologies i la telefonia mòbil, la seva decadència i desaparició.

Un amic em va dir que el mateix camí seguirien les oficines bancàries, i els diners en efectiu, i igual que els segells, tant les monedes com els bitllets tindrien interès només com a material de col·lecció o preservació i testimoni per a generacions futures.

És clar que davant la dificultat de col·leccionar cabines, sempre es podrà recórrer a les filmoteques per explicar a qui no les ha conegut com eren i per a què servien. Allà hi trobarem la mítica i multi-premiada pel·lícula “La cabina” (1972. Terror i ciència-ficció) dirigida per Antonio Mercero, inspirada en un conte de Juan José Plans i protagonitzada per José Luis López Vázquez. Un clàssic.

Rosa Camprubí