Opinions de sobretaula: Els metges i el tren

Jordi Morros 12 de desembre de 2023

231 Views

Per motius laborals els darrers dies he tingut l’oportunitat de parlar amb la delegada de Salut i gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya Central, Alba Oms, i també amb la nova presidenta al Bages del Col·legi de Metges de Barcelona, Encarna Sánchez. M’han explicat mil i una cosa sobre un món que amaga unes interioritats que a la majoria de mortals no entesos en el tema ens són desconegudes.
Senzillament, ens enfadem quan no ens donen hora o criem que no som ben atesos. Que sí que passa, però no sempre.

Entre el que em van explicar hi ha la dificultat per trobar metges que vulguin treballar a les comarques centrals. A Sant Fruitós mateix, per exemple. I encara més a Guardiola de Berguedà o a Alp. Com acostuma a passar sempre i en tots els aspectes, Barcelona i
la seva àrea metropolitana s’ho emporten tot. També els metges. Bé, per ser sincers Manresa també xucla el que pot dels pobles de la vora, però això seria una altra història.

Resulta que de metges n’hi ha pocs. I menys que n’hi haurà perquè els pròxims anys se’n jubilaran un fotimer més. I formar un metge no és fàcil. Cal un mínim de sis anys, que és el que dura el grau, el que abans en dèiem la carrera. Després s’han de preparar el MIR, l’examen per poder fer l’especialitat, i finalment uns anys més de residència. Com si fos una mena de pràctiques. Són uns anys. Si a això hi afegim que la nota de tall per ser metge és de les altes, doncs el resultat és que no es formen tants metges com faria falta.

Un problema més. Ara no està de moda ser metge de família, el que vulgarment es deia metge de capçalera i que era una figura molt respectada. Ara es porta ser superespecialista en alguna matèria en concret.
I això està molt bé, però no ocupen els consultoris locals o els CAP de pobles com Sant Fruitós. Ocupen les consultes externes dels grans hospitals tipus Vall d’Hebron, Bellvitge o Sant Pau. Salven vides, sí. I moltes. Però, què en fem dels pobles i la seva gent?Com que em faig gran se m’ha activat la memòria.
Potser aviat tornarem a veure la “casa del metge” a aquests pobles com una mesura més per atraure professionals del món de la sanitat a casa nostra.
Però sabeu què ho faria tot més fàcil? Unes bones comunicacions en transport públic. Posem per cas un tren que de Barcelona a Manresa trigués menys d’una hora a fer aquest coi de 60 quilòmetres. Però no. Com diria aquell, ni hi és ni se l’espera. I així amb tot