Als EEUU, el país més poderós del món, la lluita electoral recau en dues persones, en dos partits i així serà pels segles dels segles?. O demòcrates o republicans, la tria no ha de ser gota fàcil oimés quan la candidata ha estat l´hereva d´un personatge que ni tenia memòria ni s´aguantava els pets i el glamorós candidat, tot deixant anar improperis a tort i a dret, ha negat persistenment el canvi climàtic, ha encoratjat l´assalt al CAPITOLI i ha menyspreat i amenaçat als immigrants que per menjar es foten els animals domèstics de la classe benestant (entre d´altres futileses); aquest pertany al Partit Republicà des del 2.009 però abans ho havia estat del Partit Demòcrata del 2.001 fins al 2.009…aquests canvis de jaqueta als catalans no ens vénen de nou, oi?
A data d´avui, el dimecres dia 6, el noi (un delinqüent convicte que espera una sentència per un cas de pagament amb diners a canvi de silenci a Nova York) de 78 anys, s´ha endut la victòria per la mòdica quantitat de més de 4 milions de vots i lectors us he de dir que no ho entenc, com no vaig entendre la victòria a casa nostra de la colla del “155”; serà que no tenim memòria, ni nosaltres ni els americans?
Als EEUU passa el mateix que a les ESCANYES, que la tria rau en dos grans blocs a diferència del nostre principat que són 8 a endur-se la seva part del pastís i sovint la part que té el veí pot ser encara més llaminera si és que la podem compartir i unir esforços, malgrat les diferències de programari; que és el que passa massa sovint (tant als Ajuntaments, com a les Diputacions, com als Consells Comarcals…).
En l´últim punt i apart de la meva OPINIÓ de SOBRETAULA volia fer esment, malauradament, a la gran tragèdia (sobretot per les vides esquinçades) que els nostres conciutadans, veíns del País Valencià, han patit ocasionada per les actituds o comportaments de les persones (¿) que no ténen cura del que fan o del que no fan i no parlo tant sols dels qui no han donat l´alarma quan era absolutament necessària sinó dels qui van permetre construir allà on no es podía, dels qui van vendre els terrenys per poder-ho fer, dels qui van signar els projectes, de la nul.la informació que tots tenim de les zones inundables del nostre país, de tots els paranys que han fet que l´aigua que baixava d´una manera violenta i intensa no pogués seguir el seu curs mil.lenari fins a desembocar al mar, en un llac o en un altre riu……torno a pensar que la vida, per a segons qui, no té cap mena d´importància quan hauría de ser el bé més preuat que té la humanitat; ho compartiu?
