Opinions de sobretaula: A veure que faran…

Joan Baraldés 10 de setembre de 2023

317 Views

Aquest dimarts el president Carles Puigdemont ha posat les bases per iniciar el diàleg amb el PSOE de cara a una futura negociació per la investidura del President del govern espanyol.

Una negociació que malgrat el que alguns apunten, ha remarcat que no ha començat ni pot començar fins que les dues parts siguin reconegudes com a iguals per pactar, hi hagi una llei d’amnistia que acabi amb els processos judicials que afecten a milers de persones que van defensar el dret a l’autodeterminació amb protestes i manifestacions, que s’accepti que hi ha d’haver un mecanisme de mediació i de verificació que aporti les garanties del compliment i seguiment dels acords als que s’arribin, i finalment que els límits d’aquests acords siguin els tractats internacionals que fan referència a drets humans (individuals i col·lectius) i a llibertats fonamentals.

Això dibuixa un panorama completament diferent al que fins ara ha portat a terme el govern d’Esquerra Republicana, que ha volgut defensar l’existència d’una mesa de negociació que no ha portat cap més resultat visible que l’excarceració, amb la condició que pot ser revisable, dels polítics presos, i que totes les promeses com ara el blindatge de la llengua, el compliment dels pressupostos previstos en inversions a Catalunya i tantes altres promeses no s’han fet realitat per part del govern espanyol.

Un govern català al que el PSOE l’hi ha pres el pel de forma continuada i que ha fet que molts independentistes deixin de refiar-se dels polítics i es quedin a casa quan es convoquen eleccions.

Si pensem en els escons que partits independentistes haurien aconseguit si els milers de ciutadans emprenyats, que no van voler votar, hi haguessin anat, ara en comptes de 7+7 escons a Madrid, n’hi haurien 10+10 i el PSOE encara tindria més necessitat de pactar les reclamacions dels catalans.

Veurem quin marge de maniobra te el president Sánchez per fer possible la negociació amb Junts, i dic amb Junts, perquè tot i que ara ERC també s’hi vulgui afegir, des de bon principi ja va dir que recolzaria la investidura de Sánchez, i per tant ja donava per feta la negociació a canvi del que volguessin donar-li, és a dir res, com fins ara.

Personalment no tinc gaires esperances que Sánchez vulgui o pugui satisfer les demandes del President Puigdemont perquè seria anar en contra de tot el que han dit, i encara avui diuen, al respecte del procés i del dret a l’autodeterminació de Catalunya, i per tant és molt possible que acabin preferint repetir les eleccions o que els dos grans partits espanyols pactin per no haver de cedir davant les reclamacions dels independentistes.

Com ells han defensat històricament, “España antes roja que rota”.

Ens esperen un dies plens d’emocions i incerteses que podrien portar-nos a fets històrics pel que fa al futur de Catalunya o bé al retorn de la dreta al govern.

A veure que faran…..