Ones

La comunitat científica internacional, que fa un temps ja va detectar l’existència d’ones gravitacionals generades per parells de forats negres que orbiten entre sí, recentment i concretament a través de cinc equips d’investigació de Nord-amèrica, Europa, Índia, Austràlia i la Xina, ha descobert en el teixit espai-temps la primera evidència “d’ones gravitacionals de baixa freqüència que impregnen el cosmos”.
I això que vol dir? Doncs no ho sé, però podrien ser fenòmens generats per esdeveniments ocorreguts poc després del Big Bang.
Cadascun d’aquests equips han estat avançant individualment i gairebé de forma competitiva en aquests estudis, però en obtenir els mateixos resultats i arribar a les mateixes conclusions, s’han posat d’acord per a fer-ho públic tots a l’hora.
Buscant informació en diferents mitjans, després d’un munt de termes i conceptes difícils d’assimilar, he arribat a entendre (i no sé si ho sabré explicar), que aquesta descoberta, que desafia els límits de la ment humana, obre una nova finestra a la comprensió del funcionament de l’univers, l’estructura del qual s’agita i s’arruga constantment al nostre voltant com una mar enarborada moguda per aquests esdeveniments de fa milers de milions d’anys.
Ja fa temps que es pronostica que la física clàssica o newtoniana aviat passarà a la història per regir-nos per unes altres lleis, i ara aquests descobriments podrien ser el principi d’una nova física exòtica.
Tot i que sembla ser que aquest fons d’ones no té cap impacte directe en l’existència quotidiana de les persones sinó que tindria a veure amb la visió global de la realitat física, permeteu-me, dins la meva més gran ignorància que, metafòricament ho dubti.
Quan constatem l’estupidesa de l’espècie humana que no respectem ni el medi ambient ni el nostre planeta, quan descobrim la barbàrie de persones que abusen o han abusat esporàdicament o reiteradament de menors, quan veiem com augmenten dia a dia les xifres de víctimes de violència de gènere, quan comprovem que les agressions sexuals es produeixen dia sí i dia també, quan les guerres fan estralls, quan els mars engoleixen persones a l’encalç d’una vida millor… no em digueu que no sembla que ens hagin sacsejat i ens hagin girat el cervell.
Amb totes les meravelles que segur que tenim en aquest gran, però també desconegut univers que ens envolta, hauríem de sentir-nos feliços pel sol fet de ser-hi, i deixar-nos d’estupideses i de mirar-nos el melic.
Al capdavall, no som res.

Per: Rosa Camprubí

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin