Oi que m’escolteu? Sí, et sentim bé i també t’escoltem

Per: CNL Montpserrat

Ja em sentiu bé, o parlo fluixet? Et sentim bé, però no escoltàvem el que deies perquè no ens interessa. En aquestes dues línies hi apareixen dos verbs que tenen un significat ben diferent, però cada vegada més un està ocupant el terreny de l’altre. El verb escoltar guanya terreny en detriment de sentir en contextos en què aquest últim és l’adient.
En català aquests dos verbs sempre s’havien fet servir correctament en el context que els pertanyia. Sentir i oir signifiquen ´percebre sons per mitjà del sentit de l’oïda´; en canvi, escoltar significa ‘posar atenció amb la finalitat de percebre sons per mitjà del sentit de l’oïda’. La diferència entre els verbs sentir i oir i el verb escoltar és la intencionalitat, la mateixa diferència que hi ha entre veure i mirar.
Si quan faig classe em fa mal el coll i parlo fluixet, els alumnes no em sentiran bé, perquè el meu volum de veu és dèbil. Si em diuen que no m´escolten, que parli més fort, em sabrà molt i molt greu i pensaré que són uns maleducats perquè no m’estan atenent, que no em fan cas perquè no els interessa el que els explico. Bé, i potser és ben cert, que no els interessa el que els explico, però el cas és que si parlo fluixet no em sentiran, i aquest fet és involuntari; si no m’escolten serà un acte voluntari, hauran decidit, voluntàriament, de no escoltar-me.
Si em presenten una persona desconeguda diré que no l´he vista mai, i no que no l´he mirada mai. I de la mateixa manera, si algú diu una paraula que em resulta desconeguda, he de dir que no l´he sentida mai i no que no l´he escoltada mai.
I a què és deguda aquesta invasió del verb escoltar que està arraconant el verb sentir? Aquest mal hàbit lingüístic tan nou, tan lamentable i empobridor, de confondre sentir i escoltar, ens arriba a través del castellà, tot i que en castellà també és una incorrecció. El castellà també distingeix entre escuchar i oír, amb el mateix ús que el català.
Us imagineu que anéssim tot el dia escoltant-ho tot? Crida més fort, que no t’escolto; escolto sorolls pertot arreu; no he escoltat mai aquesta paraula; s’escolta bé el que dic pel micròfon?; no he escoltat el telèfon… Uf, pobra orella, quina feinada que té cada dia. M’hauré d’acabar comprant un audiòfon per relaxar-la.
I si no voleu comprar-vos-el, digueu sempre crida més fort, que no et sento; sento sorolls pertot arreu; no he sentit mai aquesta paraula; se sent bé el que dic pel micròfon?; no he sentit el telèfon… L’orella i la llengua us ho agrairan.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin