Mart

Per: Rosa Camprubí.-

Malgrat que Júpiter es pot considerar el meu planeta de referència, si n´hagués d’escollir un del nostre Sistema Solar com a preferit, no sé pas per quin em decantaria, doncs Venus, Mart i Saturn també ocupen posicions elevades en el meu rànquing particular, i s’escau que ara mateix els podem veure tots a simple vista, i si bé Venus ens il·lumina les matinades, Júpiter, Saturn i Mart, ho fan els vespres d’aquesta tardor.

Aquests dies m’agrada intentar descobrir Mart abans de que es faci fosc, a llevant, just quan acaba de sortir de darrere el Puig de Sant Valentí, i veure com segueix el seu camí a través de la volta celeste talment com si fos un genet solitari, acompanyant-nos al llarg de tota la nit, fins que desapareix a ponent cap allà les cinc de la matinada.

Però de sobte, una noticia sorprenent m’ha fet baixar de la meva visió bucòlica del planeta vermell i veure’l sota un prisma molt menys romàntic. Es tracta del concurs Mars City State Desing,  organitzat per la Mars Society, organització dedicada a l’exploració i els assentaments humans en aquell planeta, i entre els 10 projectes finalistes (d’un total de 175) hi ha Nüwa, la ciutat projectada per un equip internacional liderat per prestigiosos investigadors i enginyers catalans.

És un treball integral on no només s’hi contemplen elements arquitectònics i urbanístics, sinó que també s’han tingut en compte aspectes socials, polítics, econòmics i ambientals, i encara que imaginatiu i llunyà, veient qui ho firma, té més de ciència que de ficció, i tot que ara per ara és una visió futurista, no deixa de ser preocupant la intenció de la conquesta dels planetes veïns.

Hi ha una única cosa, però, que fa que em reconciliï amb aquesta noticia, i és que els responsables d’aquest projecte han imaginat un model de vida tecnològicament viable i autosostenible, sobretot pel que fa al sistema productiu, i això vol dir que tots aquests acurats estudis de sostenibilitat que s’han hagut d’elaborat per crear Nüwa, ens els podríem autoaplicar per evitar un futur col·lapse irremeiable de la nostra maltractada Terra.

Ara mateix sabem que viure al planeta roig és una utopia, però la realitat sempre supera la ficció i a ben segur la colonització efectiva de l’espai se’ns apropa a passos agegantats, mentrestant, però, aprofitem per mirar Mart tal com s’ha fet sempre, a ull nu i rebent la seva potent força de deu mitològic de la guerra, i confiant que ens ajudi a combatre i abatre aquest enemic invisible que dispara i ens toca sense veure’l  venir.

Salut per a tots.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin