Manresa acull el pòdcast més gran que s’ha fet mai en català per motivar tothom a activar la llengua

En el marc de la campanya de la Queta Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure!, el Govern fa circular una cabina de ràdio mòbil perquè tothom pugui participar en el pòdcast més gran que s’ha fet mai en català
Entre el 3 i el 5 d’octubre la cabina serà a la capital del Bages

A partir del proper dimarts, 3 d’octubre, i en el marc de la campanya de sensibilització per la llengua Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure!, el Govern de la Generalitat instal·la a Manresa la cabina de ràdio de la Queta. Després d’haver estat a Barcelona, Sabadell i Terrassa, la cabina de ràdio de la Queta s’instal·la a Manresa durant tres dies. Amb aquesta cabina es volen recollir el màxim nombre de veus i de testimonis sobre la llengua i crear el pòdcast més gran que s’hagi enregistrat mai en la nostra llengua.

Aquest dimecres, 4 d’octubre, a les 17 hores, la delegada del Govern a la Catalunya Central, Montse Barniol Carcasona, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, el director dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central, Francesc Serra i Sellarès, i la regidora de Cultura i Llengua de l’Ajuntament de Manresa, Tània Infante Martínez, faran una visita a la cabina de ràdio mòbil de la Queta, que des del dia 3 i fins al dia 5 estarà instal·lada a la plaça de Neus Català Pallejà (Crist Rei), de Manresa.

La cabina de la Queta

Un cop dins de la cabina, la persona participant podrà escollir 4 opcions segons el seu nivell de català i les seves preferències: participar en una entrevista radiofònica, on la Queta fa preguntes relacionades amb la relació d’aquella persona amb el català; practicar la llengua en una conversa on la Queta ha d’anar a comprar ingredients per fer una paella; fer un karaoke amb la cançó Començar, que els Tyets, les Marala i el Kelly Isaiah han interpretat per a la campanya; o bé donar una mostra de veu per al projecte AINA, per tal de normalitzar el català en les tecnologies digitals. Al llarg de tot l’itinerari, els centres del Consorci per la Normalització Lingüística aprofitaran l’oportunitat per permetre que els seus aprenents practiquin la llengua en un entorn lúdic i desenfadat.

El pòdcast d’aquesta campanya recollirà les reflexions de la ciutadania sobre la llengua en tots els seus accents i fomentarà que tothom faci servir el català independentment del seu nivell. Precisament per això, la cabina està decorada amb el lema de la campanya, “Provem-ho en català”, traduït a 15 llengües molt parlades a Catalunya: àrab, búlgar, alemany, anglès, francès, indi, italià, polonès, portuguès, romanès, rus, ucraïnès, wòlof, amazic, xinès, castellà i català.

Després de l’enregistrament, cada participant rebrà la seva pròpia gravació al mòbil i podrà compartir-la amb les seves amistats i a les xarxes socials. Un cop la cabina hagi acabat el seu recorregut, es crearà un pòdcast amb una selecció de totes les veus participants: el pòdcast més gran que s’ha fet mai en llengua catalana.

Després de l’estada a Manresa, la cabina rodarà per altres municipis principals de totes les vegueries de Catalunya: Igualada, Tàrrega, Reus, Tarragona, Tortosa, Lleida, Tremp, Girona, Figueres, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Tots aquests municipis compten també amb un centre del Consorci per la Normalització Lingüística.

El català, una prioritat per al Govern

El Govern situa la llengua catalana com una prioritat absoluta de l’Executiu, que des de l’inici de la legislatura es va posar a treballar per entrar en una nova etapa de la política lingüística del país, que assegurés el present i el futur del català, l’aranès i la llengua de signes catalana. En aquest sentit, el Govern va presentar un paquet de 100 mesures per la llengua que estan desenvolupant transversalment tots els Departaments, per tal de millorar l’ús del català en tots els àmbits.

El pòdcast de la Queta també és un espai que permet a tota la ciutadania donar la seva veu per al projecte AINA. Impulsat pel Govern en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC), AINA és un projecte basat en tecnologies de dades i intel·ligència artificial (IA) que té com a objectiu generar els corpus i els models informàtics de la llengua catalana perquè les empreses que creen solucions basades en IA, com ara assistents de veu, cercadors d’Internet, traductors i correctors automàtics, agents conversacionals, etc. puguin fer-ho en català. Per aconseguir aquest objectiu, ésimprescindible tenir un gran volum de veus enregistrades i el més variades possible en català, motiu pel qual el Govern va engegar una campanya de captació de veus en el marc del projecte AINA a través de la plataforma Common Voice, on ja s’han enregistrat 3.475 hores de veu en català gràcies a la col·laboració de la ciutadania, essent la nostra llengua la que acumula més hores enregistrades en aquesta iniciativa que aplega llengües d’arreu del món. Tot i això, calen encara més veus, sobretot d’infants i menors de 25 anys, de noies i dones, i de parlants dels dialectes balears, septentrionals, occidentals, valencians i algueresos. El pòdcast itinerant permetrà incrementar aquestes veus enregistrades i posar el català al nivell que li correspon per assegurar que les solucions d’intel·ligència artificial ens entenen i ens responen correctament en català.

El coneixement i l’ús del català

Les darreres dades disponibles sobre coneixement i ús del català confirmen el diagnòstic que la llengua pròpia de Catalunya es troba en una situació complexa i delicada, tal com va assenyalar l’anàlisi prèvia al procés participatiu que ha de conduir al Pacte Nacional per la Llengua que es negocia en aquests moments. A grans trets, es detecta queaugmenta el nombre de persones que saben la llengua i, per tant, la possibilitat d’usar-la,però que la intensitat d’ús del català baixa en força àmbits i continuen havent-hi sectors significatius que mai no el parlen.

Quant als coneixements, el 95,9% de la població de Catalunya de 2 anys o més entén el català, més concretament el 86,8% de la població l’entén bé i el 9,2% amb dificultat. Pel que fa a la resta de competències, el 89,6% el sap parlar (el 75% el sap parlar bé i el 14,5% amb dificultat); el 90,6% el sap llegir (el 78,4% bé i amb dificultat el 12,2%), i el 82,2% el sap escriure (64,5% el sap escriure bé i un 17,7% amb dificultat).

Pel que fa a l’ús, és més intens dins de les llars que no pas fora, però en canvi, fora de la llar hi ha més gent que el fa servir, encara que sigui amb menys intensitat. Així, segons dades de l’Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges (CEPH) de 2021, un 67,7% de la població declara que utilitza el català amb la família: el 33,9% l’utilitza sempre, el 15,6% freqüentment i el 18,2% alguna vegada. En canvi, a la feina i l’escola hi ha més gent que parla el català com a mínim a vegades, concretament el 79% de la població, però ho fa amb menys intensitat: el 27,9% l’utilitza sempre, el 32,6% freqüentment i el 18,6% alguna vegada. Amb els amics, un 77,6% de la població declara que parla en català almenys de tant en tant: el 26,2% l’utilitza sempre, el 28,2% freqüentment i un 23,3% a vegades.

El principal factor que explica l’ús del català és el lloc de naixement. Una majoria de les persones nascudes a Catalunya parla el català sovint o sempre tant a la llar (65,7%) com amb les amistats (70,2%) i a la feina o els estudis (76,5%). En canvi, les persones nascudes a la resta de l’Estat el parlen força menys: un 20,7% el parlen sovint o sempre en família, un 24,2% amb les amistats i un 26,7% a la feina o el centre educatiu. Les xifres són una mica més baixes encara entre la població nascuda fora de l’Estat: 11,7% el parlen sovint o sempre a la llar, un 18,3% amb les amistats i un 26,6% a la feina o el centre d’estudi. La distribució de la població nascuda fora de Catalunya explica bona part de les oscil·lacions en l’ús del català, ja sigui per localitats o fins i tot per edats, perquè les generacions intermèdies, que és on es concentren els nouvinguts, són les que mostren menys coneixement i menys ús del català. En aquest sentit, la integració lingüística de les persones nascudes fora és un des principals reptes per a la llengua.

El pòdcast més gran en català, una acció més dins de la campanya de la Queta

Des del seu llançament, la campanya de comunicació de la Queta ha difós la importància de “provar-ho en català” a través dels mitjans de comunicació digitals i impresos, sales de cinema i un gran desplegament de cartells a la xarxa de transports i serveis públics de tot Catalunya.

Alhora, ha activat el web de campanya https://moltperparlar.cat/, amb un argumentari complet per aprendre català i per fer-lo servir, i un recull exhaustiu de recursos d’aprenentatge. Des de la seva posada en funcionament, el mes de març, el web compta amb més de 82.000 visualitzacions i prop de 73.000 usuaris. S’hi poden descarregar tota mena de materials de campanya i hi ha l’accés a propostes dinàmiques i entretingudes, com un karaoke o una coreografia de la cançó.

Una de les peces de difusió centrals de la campanya és la cançó ‘Començar’, interpretada per The Tyets, Marala i Kelly Isaiah. El videoclip publicat del com-s’ha-fet compta amb més de 110 mil visualitzacions a YouTube.

Enllaç: https://youtu.be/G_WneihyLZ8

Amb la finalitat d’arribar a diferents sectors de la població nouvinguda, els continguts de la campanya es difonen en sis idiomes: a banda del català, se’n fa difusió en castellà, àrab, amazic, romanès, xinès mandarí i urdú. I també amb la voluntat d’introduir la llengua en nous col·lectius, sobretot per fomentar el català entre influenciadores especialitzades en famílies, entre altres propostes, s’ha dut a terme l’acció “Mammaproof ho prova”, amb vídeos de mares d’orígens diversos que viuen a Catalunya i que recomanen plans en català per fer en família.

Enllaç: https://www.mammaproof.org/barcelona/mammaproof-ho-prova-catala/

A més, la campanya coordina i organitza altres activitats de foment de l’ús del català en sectors específics de la societat, com l’àmbit de la salut, l’empresarial o l’educatiu, amb una agenda pública d’activitats pel territori, que es pot consultar al web.