L’FMI defensa la pujada minima del 0,25% a les pensions

El Fons Monetari Internacional, que és l’organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, dona suport a les últimes reformes i defensa la pujada mínima del 0,25% de les pensions, mentre la seguretat social sigui deficitària.
Aquest es el resum, segons la premsa, del diagnòstic anual que ha fet l’FMI referent a la economia espanyola, i que obre la porta a augmentar l’edat de jubilació més enllà dels 67 anys.

La guardiola, el fons de reserva de la seguretat social espanyola, se’n va a fer punyetes, en els darrers 6 anys s’han retirat uns 70.000 milions d’euros, una burrada, hi queden quatre rals; això es dolent?

D’entrada xifres, diuen que la pensió mitjana a Espanya es de 900 euros, aquest increment del 0,25% vigent, significa uns 2,25 euros mensuals; més dades, es proposa endarrerir l’edat de jubilació, també augmentar les cotitzacions i equiparar les pensions dels nous jubilats al salari mitja, o sigui abaixar-les; la cap de la missió de l’FMI a Espanya diu que aquest índex de revalorització entre pensió mitjana i salari mitjà a Espanya s’ha d’anar rebaixant, i posar-lo al nivell d’altres països europeus; el que s’oblida de dir aquesta senyora, es que el salari mitjà “optimista” a Espanya es la meitat del d’Alemanya, i una tercera part del de Suïssa, fins i tot a Itàlia es superior; dic optimista, perquè podem demanar la opinió a tots els que no arriben ni a mileuristes; per això quan parlem de relació salari mitja i pensió mitjana, de que parlem, i amb que o qui ho comparem?

En els darrers anys, les butxaques dels ciutadans han patit diferents ensurts, hi ha qui s’ha quedat sense feina, hi ha qui ha vist reduïts els seus ingressos, en general tots hem patit les retallades en educació, sanitat i altres serveis a la societat; això si, llegia a la premsa que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, estima en uns 90.000 milions d’euros anuals, el cost dels delictes per frau i corrupció a Espanya. Però el que es més greu es que, segons la premsa, la meitat d’aquesta xifra, es per sobrecostos de l’administració.

La veritat es que parlar d’aquestes xifres mareja; mareja per dos motius, primer pel volum de diners que es perden, no per a tothom; i segon perquè aquests diners que es perden, els trobem a faltar en el dia a dia, més atur i llocs de treball més precaris amb sous mes baixos, menys professionals a ensenyament, a sanitat, menys diners per ajudes a dependències…

Ja ho he manifestat altres vegades, perquè hi ha tantes i tantes persones tenen tantes ganes de treballar pels altres, políticament parlant? això sí, a certs nivells no ho fan pas pel salari mínim interprofessional, ni pel salari mitjà, no, i ara, a certs nivells, com el de la senyora que diu que ja li sembla be que les pensions pugin un 0,25%, els salaris son una mica més alts.

Per això quan ens preguntem si és dolent que la guardiola de les pensions estigui exhaurida, la resposta es senzilla, el dolent no es que estigui buida, el dolent es que els diners que paga cada ciutadà, no es destinin a l’objectiu pel qual es recapten, o sigui pagar pensions, sanitat, educació… perquè si no es malbaratessin els diners recaptats, no es buidaria la guardiola de les pensions, ni la de les ajudes als mes desafavorits, ni de tantes coses que són necessàries pels ciutadans, per les quals paguen els seus impostos; però és clar, per tot no n’hi ha, i es veu que per alguns es prioritari mantenir privilegis individuals, abans que retornar al poble, via serveis, to tallo que paga via impostos.

Una darrera dada, el salari mínim interprofessional el 2017 es de 706 euros mensuals; i una darrera pregunta, per aquest salari, tindríem tantes i tantes persones amb tantes ganes de treballar pels altres?

Josep Sanfeliu

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin