0 Shares 283 Views 1 Comments

Les dones i el poder.

18 juliol, 2020
283 Views 1

Per: Joan Baraldés.

Les dones al llarg de la història han estat relegades, en la majoria de les cultures i civilitzacions, a papers secundaris. Han patit una injusta discriminació que encara avui en dia és visible fins i tot en societats avançades com la nostra. Els sous de les dones, per les mateixes feines que fan els homes, sovint són inferiors, l’accés a càrrecs de responsabilitat sembla estar restringit als homes i poques dones hi acaben accedint. Com aquests exemples en trobaríem molts més, i si parlem de societats no tan avançades, podrem veure com a les dones molt sovint se les considera quasi com esclaves i subjectes totalment a la voluntat dels pares, marits i germans.

Aquesta és una realitat que s’intenta canviar amb tot tipus de campanyes i mobilitzacions. El “Me too” n’és un dels darrers exemples de com s’han denunciat arreu del món els abusos sexuals que han rebut les dones de totes les classes i condicions socials. La campanya per evitar l’ablació de les nenes de països africans n’és un altre exemple. El tràfic de dones que són enganyades o segrestades per a convertir-les en prostitutes al servei de màfies internacionals és avui en dia un fet tan real que ens costa imaginar que sigui possible.

Per sort no tot són males noticies i la lluita constant pels drets de les dones també compta amb victòries notables. Durant la pandèmia del COVID-19 han saltat a la premsa diversos articles en què es feia esment que els països on la crisi sanitària havia estat més i millor controlada són aquells en què els seus dirigents són dones, les xifres no enganyen, i precisament els estats on hi ha menys mortalitat registrada els governen presidentes o primeres ministres: a Alemanya, Taiwan, Nova Zelanda, Islàndia, Finlàndia, Noruega i Dinamarca.

Qui porta les regnes de l’economia i la política a Europa és per tots sabut que n’és la cancellera alemanya Angela Merkel, i qui fa el ridícul i alhora por arreu del món, per la seva manera de fer i de pensar, en són presidents com en Trump.

A la política local, en temps no gaire llunyans no hi havia cap dona que fos regidora o alcaldessa i en canvi actualment en tenim ja força exemples arreu de Catalunya. A Sant Fruitós de Bages, fa ja uns quants anys, la Conxita Baraldés es va convertir en la primera dona que exercia d’alcaldessa durant un període de 10 mesos en substitució del llavors alcalde, l’Ignasi Sala, trencant així amb la tradició que només els homes havien pogut ser alcaldes, i actualment una altra dona, l’Àdria Mazcuñán, ocupa aquest càrrec donant un pas més en aquesta línia d’apoderament femení que va iniciar la Conxita ara ja fa més de 20 anys.

Sempre s’ha dit que darrera d’un gran home sempre hi ha una gran dona. Jo espero poder sentir que al costat dels grans homes també hi ha grans dones.

1 Comentari

  1. Hi ha una ” petita ” diferència amb com va ser alcaldesa la Conxita a com s’ha colat la Mazcuñan no creieu

    Reply

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com