L’aprenent

Els dissabtes vaig a esmorzar a un restaurant de Llorenç del Penedès. El net d’un amic meu que té quinze anys està estudiant en una de les millors escoles de la contornada i l’altre dia comentava que quan acabi l’ESO, no té cap intenció d’anar a la Universitat. Tot i les dificultats en què es troba l’agricultura ell vol ser pagès com ho és el seu avi, i el pare; vol instruir-se el millor possible per conrear la finca que tenen prop de Sant Marçal amb més de cent hectàrees de vinya i arbres fruiters. Pel que explicava, és una hisenda molt important, tant per la seva grandària com pel lloc privilegiat on està situada. El vaig veure tan convençut que vaig pensar que aquell jove tenia raó de voler continuar la saga familiar en uns moments que sembla que ningú vulgui aprendre cap ofici, ni tampoc fer-se càrrec dels negocis que els seus predecessors han creat a base de treball, abnegació i sacrifici.
La majoria de joves de la meva època, quan acabàvem els estudis bàsics als catorze anys, no teníem tantes opcions com les que tenen la joventut d’ara; tocava aprendre un ofici i treballar de valent per ajudar a la família i per intentar crear-nos un projecte de futur, en aquells temps molt incerts, però sempre amb la il·lusió i el repte de posar-nos a prova per saber fins on seríem capaços d’arribar. Gairebé sis dècades després, si analitzem la situació, possiblement la gran majoria dels meus companys i jo mateix, vam aprendre un ofici i hem pogut gaudir d’una vida laboral plena i una economia estable, sense obviar que alguns d’aquells aprenents ens vam convertir en gent emprenedora i creadors d’importants i rellevants empreses.
Crec que podria ser una bona opció reivindicar amb bon criteri la figura de l’aprenent com a alternativa formativa dels joves que ho vulguin. Aprendre un ofici que t’agradi pot estar per damunt de qualsevol carrera universitària i en molts casos més productiva i engrescadora. Hi ha molts llocs de treball en joc i és evident que ens manquen moltes persones que coneguin llur ofici qualsevol que sigui la seva especialitat. La formació professional va voler substituir la figura de l’aprenent i possiblement ha cobert un espai formatiu molt important per cobrir places laborals principalment industrials, però no s’ha assolit cobrir les places dels oficis més especialitzats que ens fan falta; els que en moltes ocasions necessitem per solucionar problemes dels quals en tenim una necessitat constant i no sabem com resoldre’ls.
La figura de l’aprenent va ser la clau en el desenvolupament social i econòmic de la nostra societat en anteriors dècades. No es podria buscar una fórmula per trobar la solució idònia per solucionar un problema que arrosseguem comerciants i petits industrials a l’hora de trobar un treballador qualificat amb qui confiar?

Amanida de marisc amb vinagreta de gambes
De totes les preparacions culinàries, les que solen ser més divertides i distretes de fer, sobretot quan arriba el bon temps, són les amanides o els plats freds, que es poden preparar abans d’hora; són vistoses i serveixen per engalanar i embellir la taula; com aquesta amanida que avui us proposo.
Per a quatre persones: mig quilo de gambes, dotze llagostins, dues dotzenes de navalles, un quilo de musclos, oli, una ceba petita, un pebrot verd petit, uns cogombres, una fulla de llorer, unes branques de julivert, sal, pebre i vinagre. Peleu les gambes i els llagostins i en guardeu les peles. Poseu una cassola al foc amb aigua, sal, un got de vi blanc, el llorer i una rodanxa de llimona. Quan arrenqui a bullir, feu-hi coure les gambes i els llagostins mig minut; ho escorreu. Feu obrir les navalles i després els musclos; un pic tebis els hi traieu una closca i els col·loqueu en una escorredora. En un caçó amb un tall de mantega hi poseu les closques de les gambes; ho feu coure uns cinc minuts, i hi poseu sal, pebre, un raig de bon vinagre i dues cullerades soperes d’oli d’oliva: passeu-ho per un colador fi.
Piqueu la ceba, el pebrot, els cogombres, el julivert ben petitet i ho barregeu amb la salsa vinagreta. Col·loqueu el marisc en plats grans o una safata ben bonica i tireu la salsa pel damunt. Podeu variar el marisc si us convé; escamarlans, nècores, cloïsses, caragols de mar…

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin