0 Shares 900 Views

La vida bé val un somriure (7) La llengua

30 de març de 2023
900 Views

És un fet que el català cada cop s’utilitza menys i que el seu vocabulari es va reduint a passes agegantades entre les noves generacions. El recentment desaparegut cantant Pau Riba va deixar enregistrat poc abans de morir una conversa en la que enumerava un seguit de mots que ja no eren vius en la parla popular. Alguns em sonaven però la majoria, o bé no els sabia, o els havia oblidat. La qüestió és que el malaguanyat autor assegurava que totes aquelles paraules moririen amb ell, car la gran majoria de catalans havien deixat de fer-les servir.

De totes maneres ni tan sols els grans idiomes protegits per un Estat estan lliures de contaminació per una altra llengua. Els parlants de castellà, francès o italià, per exemple, pateixen interferències constants de l’anglès; i els mateixos anglòfons fan servir nombrosos vocables manllevats d’altres idiomes, per bé que l’anglès és una llengua que adapta moltes formes  onomatopeiques com, per exemple, “slam” per descriure una porta que es tanca de cop, o bé  “to ring”, quan algú truca per telèfon.

L’evolució dels idiomes ens mostra que tots tendeixen a barrejar-se els uns amb els altres. El francès va incorporar fa segles un munt de paraules provençals que, com es sabut, és un idioma germà del català. I l’anglès té en el seu diccionari un feix de mots d’origen gavatx, sobretot de l’època que França i la seva cultura s’expandien arreu del món, i parlar la llengua de Molière era el signe inequívoc d’un status social elevat. També el castellà o espanyol ha assimilat mots catalans com ara “timonel”, “peseta”, “allioli” “capicúa”, “añorar” o  “yaya”  entre d’altres.

El problema el veig anys a venir quan els idiomes s’hagin mesclat encara més com a conseqüència de la globalització. Un símptoma del què passarà ja el podem copsar actualment en el vocabulari que fan servir els joves, cada cop més curt, brut i degradat. Quan parlen, no són capaços de completar una frase sense dir una o dues paraulotes o algun insult. Sí, d’acord, això ja passava al Sant Fruitós d’abans, quan els pagesos renegaven a tort i a dret. Llavors era a causa del seu lèxic adust, no escolaritzat, i perquè estaven acostumats a treballar amb animals que els obligaven a utilitzar un tracte verbal sever. Crec que aquests antecedents no justifiquen, però, que la gent jove d’avui dia faci  igual que els nostres pagesos d’ahir, amb l’agreujant que no són incultes i que tots ells han tingut escola obligatòria, almenys durant deu anys, i quelcom haurien hagut d’aprendre sobre comportament social.

Si continuem per aquest camí ja veig les futures generacions cada vegada més limitades en l’ús del llenguatge. Tornarem als crits guturals i als grunys com en el temps dels nostres avantpassats de l’edat de pedra?  No m’estranyaria gens.

Hi ha un interès especial a aconseguir que la gent no pensi, no es mulli, no tingui ideals, no es fiqui en política, no opini, no decideixi i faci exactament allò que imposen uns altres… Ens volen amb carrera universitària, sí, però sociològicament rucs. I que seguim formant part d’un ramat que es passa el dia distret amb mòbils, videojocs, programes brossa i reality shows.

Aquest podria ésser un exemple de diàleg estàndard del futur, si algú no hi posa remei:

Jove 1: “Uuuuuuuuh! Joder, quin boom ha cardat aquest coet experimental!”

Jove 2: “Yeah, un crash de la òstia amb big-bang inclòs! Never havia vist nada igual, Demasié per al body! Trigaran a enviar-ne un altre a l’outer space.

Jove 1: “Cucha, brother, l’estómac em fa rau-rau. Per què no anem a fer nyam-nyam?”

Jove 2: “Faaam el que se’n diu faaam, no en tinc encara, carajo! Però si vols anem al burguer de la city i en un pim-pam ens cruspim uns snacks i dos King Jr. Meals amb un lot de ketchup. Mola?”

Jove 1: “Mmmmmm!”

Jove 2: “Fuck! M’he deixat el money a casa!”

Jove 1: “Doncs pay amb la credit card de ton pare”

Jove 2: “Fuck, fuck i fuck! Aaagh! Joder! Algun cabró me l’ha pick-up del pocket en un plis-plas sense adonar-me’n. Merda! També s’ha endut el meu Iphone-Apple trade mark, 9G, made in USA! Grgrgr!”

Jove 1: “Hoooo! Amb el mogollón de gent que hi havia a la plaça is understanding, my friend. Uaaauuu!  Estàs upset i fas un look horrible. Ves que no t’agafi un heart attack i t’hagin d’intervenir per a posar-te un by-pass”

Jove 2: “Yeah! Y bay-bay, a tomar polculo, oi? Come-on, hijoputa, tu me quieres mal!

Jove 1: “Baaah! No t’amoïnis, era un fake.  Somos friends for life y love is in the air”

Jove 2: “Hi, hi, ha, ha! Vamos right now a la Police Station; en sortir passarem por tu casa a pillar algo de money; tot seguit anirem al Burger King i després a un after-hours a prendre uns whiskys y a gozar del chill-out per a treure’ns l’stress de sobre”

Jove 1: “Uaaauuu! Ok!”

Miquel P. Cortina

 

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Aprenem tot jugant i experimentant
59 views
59 views

Aprenem tot jugant i experimentant

Llar d'Infants Les Oliveres - 19 d'abril de 2024
No és veritat – Mireia Calafell
75 views
75 views

No és veritat – Mireia Calafell

Francesc Canellas - 19 d'abril de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com