La política… ja hi tornem a ser

Redacció 15 de juny de 2020

913 Views

Per: Joan Baraldes.

– La política és un dels elements de la nostra societat que ens és del tot necessari per a la gestió de les nostres vides. Sense política ni polítics la societat seria ingovernable. Fins i tot el pastor que viu isolat en una cabana perduda en la vall més aïllada del Pirineu, depèn de les decisions dels polítics.

En totes les societats d’arreu del món hi ha persones que governen o dirigeixen la vida dels homes i dones que formen part del seu col•lectiu, bé siguin els membres d’una tribu de l’amazònia, els habitants d’un poble del Nepal, els ciutadans d’una ciutat com Barcelona o els d’un país tant gran com la Xina.

La diferència rau en com han estat escollits per a ser dirigents i a quines persones governen.

El cap d’una tribu possiblement és aquell guerrer més valent de tots, capaç de defensar-los i dirigir-los en les disputes amb tribus veïnes; el d’un poble pot ser aquell que té mes coneguts que confien en ell per la seva manera de ser i de fer les coses; el d’un país ho sol ser aquell que té més recursos per fer-se publicitat en les campanyes electorals o que gaudeix del favor dels que manen a l’ombra, empresaris, militars i religiosos.
Si volem fer una simplificació extrema de com es governa el món podríem dir que hi ha dues maneres de fer-ho: democràticament o dictatorialment. I dins d’aquestes dues formes hi ha un ventall de realitats que estan en funció de si els governants estan més a prop de la democràcia o de la dictadura. Sovint es fa difícil catalogar com governa una persona i a vegades el que podríem dir que és un país demòcrata està governat per un líder molt proper a la dictadura, en Trump en pot ser un clar exemple.

La política és necessària i alhora enrevessada i maliciosa. Governar no és gens fàcil, sempre hi haurà qui opini que qui governa ho fa malament i que altres ho farien millor. Per això en democràcia tenim les eleccions, per poder votar per aquells que creiem que són els més adients per governar. També és cert que sovint, massa sovint , votem a uns perquè no guanyin els altres, i no perquè ens sembli que ho faran bé.

Cal opinar i debatre de política, és senyal que la societat està viva. “Si no fas política els altres la faran per tu”. El problema ve quan en comptes de debatre es discuteix i els arguments per defensar una opinió es canvien per insults i crítiques. Al govern de l’estat espanyol per desgràcia ho veiem cada dia, i darrerament a Catalunya també.

Això ens pot indignar i fer perdre la confiança en els polítics del país, però quan aquesta problemàtica arriba a la nostra vida més propera, quan són els polítics que governen el nostre poble els que cauen en discussions i critiques mútues, llavors no sols ens indignem i perdem la confiança en ells, sinó que podem perdre les amistats si ens posicionem a favor o en contra dels uns o els altres.

A Sant Fruitós hem tornat a arribar a aquest punt, els polítics escollits democràticament i els militants dels seus partits no han estat capaços de governar-nos pensant en nosaltres i es discuteixen, en comptes de debatre, per dir-nos que ells ho fan o ho faran millor que els altres.

La democràcia permet escollir els governants i també canviar-los. Guanyar unes eleccions no vol dir que aquell partit governarà, i treure un únic representant a vegades dona la possibilitat de decantar governs.

Fa 28 anys que treballo al costat dels polítics i pocs d’ells m’ha semblat que són els adients per governar, tampoc mai he volgut militar en un partit polític perquè tots ells son dirigits pels que ocupen els càrrecs executius i sovint defensen uns interessos allunyats de la pròpia militància. Tot i això continuo pensant que la política és necessària i que ens calen polítics que governin el nostre poble, polítics que ho faran amb encerts i errades i que podem donar-los suport quan toqui votar-los.

No em posicionaré en si la moció de censura que canviarà l’alcalde del nostre poble és adient o no, no tinc prou informació com per fer-ho ni ganes de polemitzar amb els uns i els altres, però em permetré exposar el que jo crec que seria la millor forma de governar un poble.

Les eleccions donen com a resultat el nombre de regidors que corresponen a cada partit segons els vots obtinguts. Si a Sant Fruitós li corresponen 13 regidors, aquests haurien de conformar un govern en què tots hi fossin representats i tinguessin, en funció dels vots obtinguts, una responsabilitat de govern. Governar no seria fàcil, però qui entra en política se suposa que ho fa per representar i servir als interessos de tots, fins i tot dels que no pensen com tu.