0 Shares 195 Views

La farigola i l’alzina

27 d'abril de 2023
195 Views

No massa lluny de casa, a la carretera que va de Llorenç al Vendrell i ha un tros de terra d’una hectàrea més o menys, on cada any hi floreixen milers de farigoles. Encetada la primavera, aquest tros d’ermot de terra blanquinosa i calcària destaca més que mai  per la seva bellesa  de colors que va del blanc al violaci-rosat. No hi ha dia que no s’hi aturi algun  cotxe per retallar un manat de brots d’aquesta petita mata aromàtica i llenyosa apreciada com ni han poques. Floreix ara, si bé, en el mes de febrer ja se’n veuen algunes de florides cap al litoral. Depenent del lloc, aquesta planta és més o menys olorosa. En aquesta zona del Baix Penedès on el sol i la calor impera bona part de  l’any, sol ser un lloc on hi abunden les farigoles més apreciades.

Que bé que sol anar pel el cos una sopa de timó fresc quan et trobes malament de la panxa. El pa més aviat sec o torrat tallat ben fi, posat en un plat soper amb un bon raig d’oli d’oliva i negat amb una infusió  d’aigua  perfumada d’aquesta esplèndida mata que trobem en la majoria de contrades del país. Crec que és una menja que a tots ens agrada, però, no hi pensem. Les nostres   avies bé que se’n recordaven quan de quitxalla teníem mal de ventre. I també quan cuinaven  un estofat o un fricandó de vedella; faltaria més!!

Els que són  fanàtics de consumir habitualment  herbes medicinals i aromàtiques ens diuen que el timó s’ha de collir amb estisores sense fer malbé la planta, just quan les flors són a punt d’obrir-se ben entrat el matí de la primera lluna de primavera, que coincideix amb la setmana de Pasqua. Hi ha persones que tenen una veritable obsessió en recol·lectar farigola perquè creuen que és primordial i bona per la seva salut. La consideren una planta polivalent: és estimulant, antioxidant, diürètica, digestiva, antiinflamatòria, cicatritzant i moltes coses més. A dia d’avui, som pocs els que utilitzem aquests remeis per mitigar els nostres mals, però abans, no faltaven a cap casa. Tota mena d’herbes assecades i guardades en pots de vidre, oli de cigales pel mal d’orella, l’ungüent de les serps per les llagues…

L’alzina: Estic content perquè en el camí que fem gairebé cada dia per anar al poble de Llorenç del Penedès hi havia una llarga avinguda de pi blanc que tenia més de seixanta anys. Un niu de brutícia, de múltiples accidents per la topada de cotxes i motos amb el conseqüent destrossa  del terra de la carretera que està que fa pena de veure. Trobo que l’ajuntament els ha tingut ben posats per  tallar-los tots ja que molta gent del poble n’eren contraris a fer-ho. Suposo que han lliurat una dura batalla  per aconseguir-ho. S’acosten eleccions, ja ho veurem…

El que més m’ha agradat de la controvertida tallada és que en el lloc dels pins hi han plantat alzines, llentiscles, i margallons, totes tres espècies, autòctones mediterrànies. Abans, l’alzina   era tinguda per una varietat protectora de les llars; estaven convençuts que era un arbre que atreia els  llamps i els desviava cap a terra. En alguns indrets, els nostres avantpassats per Nadal tenien per costum cremar una soca d’alzina beneïda tres cops amb vi i en guardaven la cendra com un amulet benefactor per a tota la família. L’alzina simbolitza la força, la justícia, la constància, l’hospitalitat i la fidelitat. Era  l’arbre sagrat d’alguns pobles molt antics de Catalunya on els més savis es reunien i feien ritual al voltant seu. Jo no faré pas res de tot això, però l’alzina és un arbre que m’agrada. Quan érem quitxalla i anàvem a caçar ocells, un pic els arbres fruiters s’espampolaven teníem de buscar una alzina o una truana per penjar-hi les compasses envescades. Hi havia un caçador d’ocells prop de les Oliveres que l’anomenàvem de cal Quirze que hi tenien mitja dotzena d’alzines molt ben apomades, del qual  nosaltres, en teniem enveja. Eren altres temps!!

Ja deveu saber que el dia quinze d’aquest mes d’Abril en la vila del Vendrell els d’Òmnium Cultural Baix Penedès i diversos vendrellencs organitzen un sonat homenatge al Joan Descals en reconeixement a la tasca cultural, política i artística que ha dut a terme per tot el territori des que va arribar a aquesta zona.  Ningú més que no pas ell és mereix un acte semblant. Bé que ho sabem nosaltres els nascuts entre els anys quaranta i cinquanta el que va fer per a nosaltres. El seu ajut va ser fonamental i bàsic per ajudar-nos a encarar la vida en uns temps complicats i problemàtics. Els que vam tenir la sort de poder assistir a les seves classes nocturnes a “l’altra Casa” no ho oblidarem mai. Gràcies company!!

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Nota del Consell parroquial: Diumenge 25 de febrer II de Quaresma  —B—
347 views
347 views

Nota del Consell parroquial: Diumenge 25 de febrer II de Quaresma —B—

Consell de la Paròquia de Sant Fruitós de Bages - 23 de febrer de 2024
Horaris del cap de setmana ASFE
268 views
268 views

Horaris del cap de setmana ASFE

Redacció - 23 de febrer de 2024
Editorial 1677
329 views
329 views

Editorial 1677

Redacció - 23 de febrer de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com