La caixa d’eines

Segurament que el tema més escaient per l’espai de sobretaula d’aquesta setmana hauria de ser la investidura de Pedro Sánchez i la formació del seu Govern, però la política és tan complicada i enrevessada que, sincerament, crec que no estic capacitada per plasmar damunt del paper cap opinió raonable o coherent al respecte.
Tampoc em ve de gust parlar del 48è aniversari de la mort de Franco (20 de novembre), ni de l’assassinat d’Ernest Lluch (21 de novembre) d’ara fa 23 anys, ni del de J.F. Kennedy (22 de novembre) de l’any 1963; i buscant, buscant, trobo que el passat 7 de novembre moria a Montana (USA) als 95 anys d’edat l’exastronauta Frank Borman.
Borman, que va tenir una dilatada carrera astronàutica, va ser el comandant de la missió Apollo VIII, la primera tripulada que va circumnavegar la Lluna el desembre de 1968, set mesos abans de l’Apollo XI que és la primera que hi va arribar tripulada.
La nit de Nadal d’ara fa 55 anys, des d’USA es va connectar en directe per televisió amb els astronautes en òrbita, i Frank Borman va de ser l’encarregat de dirigir-se als seus compatriotes des de l’espai.
Li va ser difícil trobar les paraules escaients per aquell discurs que havia creat expectació entre els americans, però finalment va ser en la Bíblia on va trobar la inspiració, escollint, per passar a la història, la lectura dels 10 primers versos del Gènesis:
“Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües……. “
Ningú diria que tot el programa Apollo i tota la carrera espacial dels anys 60 funcionaven amb una tecnologia molt inferior a la que pot tenir el més simple dels mòbils que portem cadascú de nosaltres a la butxaca.
En aquests moments, la NASA, juntament amb l’Agència Espacial Europea, la Japonesa i la Canadenca, està preparant el programa ARTEMIS que, després de 52 anys, ha de tornar a portar l’home (i la dona) a la Lluna, amb l’objectiu a llarg termini d’establir-hi una base permanent per facilitar posteriors missions a Mart.
Ja us podeu imaginar, però, amb quin tipus de tecnologia es mou ara tot allò relacionat amb l’astronàutica. El que sembla increïble és que amb tots els controls de qualitat, de funcionalitat, però sobretot de seguretat que se suposa que han de portar, als astronautes de la ISS (Estació Espacial Internacional), en una sortida a l’exterior per fer una reparació, se’ls escapés una caixa d’eines que orbita a la velocitat de 28000 km/h i a l’altura de 400 km damunt dels nostres caps.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin