0 Shares 165 Views
21/08/2019 | Sant Fruitós de Bages

Jordi Cuixart

7 Juliol, 2018
165 Views

Circumstàncies de la vida han fet que hagi estret lligams amb la població de Prats de Lluçanès. Cosa que us he de confessar que mai no m’hagués imaginat. Prats i els pobles que l’envolten aspiren a ser comarca (actualment pertanyen a Osona) però tot i que han fet una consulta popular no se n’acaben de sortir. Us sona, això?.

Però no és pas d’aquest tema del que us voldria parlar. Aquest passat cap de semana s’hi van celebrar les festes de Sant Joan i els Elois, i com els últims anys vaig tenir la sort de viure-ho. És impressionant. La gentada al carrer, l’animació que hi ha, els grans i els petits que es barregen per a la celebració i com de sentida que és. La culminació de les festes és el ball del Contrapàs. Si no el balla tot el poble a les principals places de Prats, poc se’n falta. En pocs llocs he viscut una tradició tan sentida.

Al que anàvem, però. Fa un any vaig tenir l’oportunitat de ballar el Contrapàs i fer parella amb el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empressonat a Madrid. Va ser casualitat que m’el trobés. Feia falta un ballador i jo passava per allà. Em van fer un crit i em vaig afegir a la colla de quatre (en un primer moment es balla de quatre en quatre i al final ho fa tothom agafats de les mans, un signe que junts es pot tot).

Cuixart és un home savi, serè, curiós i sobretot molt rialler. Mentre ballava reia molt. Uns metres més enllà hi havia la seva companya Txell Bonet i el seu fill acabat de néixer, el mateix que ara ja ha fet milers de quilòmetres per poder-lo veure uns minuts. D’això fa un any. El cap de setmana, quan va tocar ballar el Contrapàs vaig recordar aquells moments. També quanta feina queda per fer, i la principal no és que els acostin a presons catalanes sinó que quedin lliures.

El mateix cap de semana un de Prats em va comentar que havia estat feia poc a Sant Fruitós per participar a la fira de gossos caçadors. Quina casualitat. Tenen poc a veure Prats i Sant Fruitós. Ni per tamany, ni pel paisatge, ni per tradicions. I en canvi queden lligats per vivències i experiències humanes. Al cap i a la fi som això: comunitats que fan comunitat. I d’aquí en surt una comarca, i la veïna, i un territori, i unes tradicions que es comparteixen. I de la suma de tot això hi ha un país que gent com Cuixart fa gran.

Jordi Morros

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria