Impost turístic

Qualsevol turista que visiti el nostre país  i passi la nit en un equipament hoteler, està obligat a pagar una taxa suplementària per cada nit reservada, que dependrà del tipus d’establiment i de la ciutat visitada; import que recau directament sobre els turistes, que el cobren els hotelers, els quals, estem obligats a pagar-lo mensualment a l’estat.

Aquest impost va ser introduït fa molts anys i es preveia que era una taxa per a només establiments  d’hidroteràpia i balnearis, però fa uns anys, l’administració pertinent va decidir estendre la seva aplicació a tota l’hoteleria en general. Tenint en compte que el nostre país acull milions de turistes, l’import recaptat es converteix en una quantitat molt important. De fet, no crec que la majoria de la gent sàpiga que és  el que comporta aquest impost pel el turista i quina és la satisfacció o la millora de la qual se’n  beneficia.

Potser valdria la pena que expliquessin amb transparència la destinació d’aquests diners que estem obligats a pagar de més en la factura hotelera, en que s’utilitzen i  on va a parar aquesta aportació imposada. Segurament que una resposta coherent i entenedora faria pujar la conscienciació i l’empatia del turista, augmentant la credibilitat de que el país que l’acull fa el necessari per millorar llur estada i els llocs que visita. Vull dir amb això, que el visitant tindria una percepció clara de que el suplement que paga serveix per rebre una contraprestació al seu favor,— una bona manera  d’augmentar la seva satisfacció.

Si aquesta taxa serveix per fer un manteniment més creatiu de l’entorn que es visita, per millorar l’estat de les carreteres,  per ajudar en la conservació dels museus i bens culturals de la ciutat, no n’hi ha prou d’imposar-la, se’n haurien de saber els verdaders motius. Al inici d’aquest nou impost molta gent protestava a l’hora de pagar, i els del ram de l’hoteleria vam tenir seriosos problemes amb alguns clients perquè consideraven que era un impost injust que no els afavoria en res.

El parent pobre. Ens han visitat durant tres dies  els nostres familiars de Argentina; el meu cosí Angel Perella, el seu fill Pau, i el Santi, el seu net. Feia molts anys que no ens vèiem i ha sigut un verdader plaer poder gaudir de la seva companyia. Hem procurat que es trobessin còmodes i contents a casa nostra, i sobretot,  he cuinat per a ells el menjar que sé que els agrada. Ahir ja tenia pensat  fer un arròs negre però vaig anar tard a la peixateria i em vaig trobar amb la sorpresa que el peixater no tenia ni sèpia ni calamar. No vaig tenir cap altre remei que comprar cananes, el parent pobre del calamar, que no és el mateix, però dona un extraordinari sabor de mar als guisats.

La canana és de la  mida semblant a la del calamar, potser més petita i té les aletes més curtes i amples. És més fosca, d’un color tirant a violaci. Es aconsellable fer-la servir per plats de cocció llarga ja que la seva carn és consistent i un pel dura. Em va quedar un arròs negre molt bo, tant, que el net se’n va cruspir tres plats. El pobre viu a Holanda i segons els seus comentaris, allà, es menga molt malament.

ARRÒS NEGRE

Per sis persones: un quilo de cananes mitjanes ben netes i obertes de dalt a baix, una ceba mitjana, quatre grans d’all, dos pebrots italians, tres cents grams de cloïsses, una gamba i un escamarlà mitja per cadascun, dos litres de caldo de peix, una bossa de tinta de calamar o sèpia que el peixater sempre sol tenir i oli d’oliva. En una cassola o paella hi feu sofregir les cananes tallades amb un bon raig d’oli. Un pic agafi un color rosset molt bonic, hi poseu la ceba, el pebrot i l’all, tot picat finament, Abaixeu el foc i ho feu coure suaument mitja hora. Poseu-hi un parell de cullerots de brou a fi que no es cremi el sofregit; que cogui vint minuts més. Quan tingueu el sofregit al punt ja hi podeu posar mig quilo d’arròs i la bossa de tinta, li doneu uns toms i hi aboqueu el brou. Feu bullir dotze minuts a foc suau. Si veieu que us queda massa sec hi poseu una mica més de brou o aigua. Un parell de minuts abans de treure’l, hi poseu-hi el marisc i tres cullerades soperes d’all i oli negat escampat pel damunt que  haureu fet en el morter. Tapeu la paella i deixeu-lo reposar cinc minuts. Presenteu l’arròs a taula i abans de servir-lo mescleu-ho tot.

Excel·lent plat mariner català, del qual n’hem estar molt cofois.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin