Flaixos de Nadal

Miquel Puig Soler 3 de gener de 2024

215 Views

El pessebre que avui he acabat d’enllestir se surt un pèl del normal; té uns deu metres quadrats i no us podeu imaginar les hores i l’esforç que suposa deixar-lo com a mi m’agrada. Quan he acabat de posar la darrera figureta, el pastor caganer, m’he quedat una bona estona mirant-me el resultat i he de reconèixer que m’ha quedat molt bonic. Ens farà una bona companyia en aquestes festes que s’acosten. La cova amb el naixement de Jesús, la gent que li porten els presents, la barraca dels pastors, els reis d’Orient, els camins, les muntanyes, cabretes, corders, conills… Al cap d’una estona de mirar-ho amb atenció i amb la pau que em proporciona gaudir del meu pessebre dins de casa, no he pogut evitar pensar en el merder que plana al món en que vivim.

Si eixamplem la nostre mirada en aquest món, on hi veiem tants nens i nenes que passen gana, que moren ofegats en el mar, que estan enmig de guerres horroroses, que moren aixafats per les bombes; nens que malviuen en camps de refugiats, que no tenen accés fàcil a la sanitat ni a cap mena l’educació, nens i nenes que no tenen el dret de viure dignament com qualsevol de nosaltres, que els hi manca de tot i que possiblement no tindran mai res. Ningú pot fer-hi alguna cosa per intentar cercar un futur més humà i evitar el sofriment d’aquets malaurats infants?

La nit de Nadal cantarem boniques cançons de pau i de bona voluntat com un bell missatge que ressonarà en les nostres llars, senyal inequívoc que volem ser feliços i viure pacíficament amb els nostres éssers estimats, i farem bé; Però tots sabem que hi ha un altre món ple de conflictes i d’interessos on uns quants es passem pel folre el respecte dels drets humans de moltes persones. Són una corrua de llops que roseguen cobdiciosos el menjar dels molts infeliços que habiten en aquest fantàstic planeta; és la llei de la selva!! La gran majoria no hi podem fer res, sols som uns simples espectadors, però al davant d’aquest malaurat sinistre humà, no podem evitar que ens fereixi tot el que veiem un dia rere l’altre. És fa complicat i penós girar els ulls enrere amb la magnitud de tanta desgracia, oi?

Miro el nen Jesús dins la cova que he fet amb pedres de marge, troncs d’alzina surera, una cistellada de molsa, sorra blanca d’una platja propera i un coixí de palla ben flonja escalfada amb les brases d’una llar preciosa. També observo atentament als que fan l’esforç de portar-li presents i queviures per evitar que no passi gana ni li manqui el més necessari al nen Jesús. Una enyorosa malenconia he percebut dins meu davant la boniquesa del decorat on tots desitgen ajudar al petit infant. Quina passivitat. És que ningú pot fer quelcom a favor dels infants i altres col·lectius infeliços d’aquest món que pateixen les seqüeles de la crueltat de les guerres, i dels llops?…

La sentència

Per Nadal matarem el gall!! Avui es celebrava la fira del gall Vilafranquina, una de les més anomenades de Catalunya on ja fa dies que anuncien que enguany i per primera vegada, vendran els galls ja preparats al gust de cadascú, pel fet de no haver de passar el mal trago i llarg procés de degollar-lo, de desplomar-lo, de socarrar el plomissol i de buidar-lo per deixar-lo en les millors condicions abans de cuinar-lo. És evident que els galls i els capons d’ara no són pas igual de saborosos com ho eren els d’abans però, és Nadal i no cal tenir dubtes; Si us agrada, un bon gall de dos quilos i mig a tres, ben rostit, farcit, al cava, amb llagosta, a la catalana, o de la manera que més us agradi, és molt bona opció per una diada festiva com ho és, Nadal. Abans es deia que si al començament del mes de desembre en les cases on hi havia bestiar de cresta els despertava el cant del gall esquinçant el silenci de la nit amb un quec-quera-quec poc definit, diferent, no sabien si era un plor o una rialla. Potser la bestiola ja intuïa que la sentència no tenia marxa arrere.

El capó rostit. Aquesta manera de cuinar és un dels grans procediments culinaris de la nostra cuina, senzilla i saborosa. Sols ens cal una llossada de llard, un raig d’oli, un got de vi ranci, una cabeça d’alls sense pelar, una ceba trossejada, un parell de tomàquets madurs, un trosset de canyella, sal, pebre, una fulla de llorer i aigua o brou. El podeu fer sencer, partit per la meitat o trossejat, fet al forn, o en una cassola. Ben net i polit com ho reclama la gran festa, l’unteu amb el llard i l’oli; feu rossejar la bestiola anant-li donant toms, junt amb la cabeça d’alls, la canyella i la fulla de llorer Quan sigui ben rosset hi poseu la ceba, els tomàquets, i el deixeu que es rosteixi a foc baix; tapeu la cassola. De tant en tant el regueu amb el suc de la cocció. Hi poseu un bon got de vi ranci i un cullerot o dos de brou o aigua. Quan estigui ben tou el retireu. El podeu acompanyar amb qualsevol guarnició que us agradi.

Bon Nadal doncs per a tothom i si potser, feu-ho amb bona companyia ni que només sigui pel que diu la tradició: qui tot sol menja el gall, tot sol guarneix el cavall. Apa, bones festes!!