0 Shares 388 Views

Extraescolars sí, extraescolars no

15 setembre, 2018
388 Views

Sóc una mica cagadubtes. Ho reconec. I ara fa dies que una cosa em fa ballar el cap. I és que ara que comença el nou curs escolar, em sorgeix el dubte de si he d’apuntar el meu fill gran a activitats extraescolars, i el pitjor de tot, si és així: a quines!?.
Hi ha pares que ho tenen molt clar. Quina sort que tenen!

Els uns tenen claríssim de que no en calen d’extraescolars. Que amb el que els nens fan a l’escola ja n’hi ha prou i de sobres!. Que sortint de l’escola el que han de fer els infants és jugar. Uns altres volen que els seus fills s’apuntin a el que ells van fer o el què els hauria agradat fer. Nens que fan futbol perquè els pares hauríen volgut ser futbolistes o que fan música perquè ells no ho van poder fer. D’altres deixen que siguin els infants els que decideixin el què volen fer en funció del què els agrada o de les seves habilitats. I per últim i ha els pares que desitgen que els seus fills esdevinguin uns adults extremadament ben preparats i tracen detalladament la formació que els volen donar.

Evidentment les coses no són blanques o negres, entre aquestes opcions hi pot haver una varietat de matisos, però si que solem prendre les decisions predominats per un d’aquests conceptes.

I a mi m’agradaria fer una mica de cada, una mica del què ell vol i una mica del què vull jo. Però llavors ve un altre dubte: i si ell no sap el què vol i jo tampoc no sé ben bé el què vull? Què fem? Una mica d’esport per disfrutar i enfortir el cos, un art per millorar la creativitat i aprendre a veure el món amb uns altres ulls, el sempre omnipresent anglès?. Fem només una cosa? Totes tres? O cap de les tres i ja ho farem més endavant?

Bé, de fet, ell sí que sap el què vol. Ho té claríssim. Vol mirar la tele!! És la seva resposta única a les mil preguntes que li faig sobre què li agradaria fer sortint de l’escola. No em podria dir: tocar un instrument o aprendre un idioma o jugar a futbol o aprendre a dibuixar o qualsevol de les mil coses que es poden fer avui en dia? És desmoralitzant. I això no pot ser!

Els hiverns són molt llargs i les tardes sortint de l’escola s’allargassen mandroses. Fora de la meva mirada supervisora, la televisió és un objecte excessivament atraient i el comandament a distància sembla que els abdueixi tot encadenant-los al sofà. I això que a casa nostra no tenim la batalla contra les tablets i els mòbils i el maleït «YouTube», de moment hem aconseguit que no es tornin objectes de desig. No és que siguem llumeneres i haguem trobat un mètode infalible per apartar-los-en, si fós així patentaria el mètode i segur que faria la primera pela!, sinó que simplement hi hem renunciat nosaltres i així al no veure-ho ja no ho demanen. Trist però efectiu.

Però tornant al tema. Em sembla que faré una nova categoria de pares. Seré de la categoria de pares desesperats que apunten els seus fills a extraescolars només perquè no mirin la tele ni vagaregin. No és un objectiu gaire romàntic, ja ho sé. Però és el què hi ha. Ara tocarà triar el què i la difícil tasca de quadrar els horaris de tots. Buf! Quina feinada!

Potser m’ho repenso. I si m’espero al curs que ve?

Ja us he avisat. Sóc cagadubtes.

Marina Puigdellívol

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com