0 Shares 1621 Views

Entrevista amb l’ex cap de la Policia Local

2 de novembre de 2020
1621 Views

Per: Redacció-Jordi Julià

Fa uns dies va dimitir el cap de la Policia Local, el Sergent Genís Caparrós i Molino. S’han sentit comentari de tota mena de perquè va dimitir. El Setmanari Montpeità ha cregut interessant poder-li preguntar directament a ell.

Qui ets i quina és la teva trajectòria?

Hola. Em dic Genís Caparrós i em considero fruitosenc fins a la medul·la. He viscut gairebé tota la meva vida al poble i em sento molt a gust aquí.

Vaig ingressar als Mossos d’Esquadra l’any 1994. En aquells temps els Mossos no teníem competències i quasi tots anàvem destinats a cobrir les presons , al cap de poc temps vàrem anar assumint totes les competències i vaig tenir la sort de viure aquell procés que era molt il·lusionant.

Al poc temps vaig ascendir a Caporal i amb només 29 anys ja era Sergent. Pràcticament he fet de tot menys ordre públic i trànsit. He estat cap d’investigació a diferents comarques, cap de l’oficina de denúncies, cap de la sala de comandament i cap de torn de seguretat ciutadana.

A part d’això, m’he tret el post grau universitari de Director de seguretat privada a la Universitat de Barcelona.
Vas col·laborar a instaurar la Policia Local de Sant Fruitós. Com va ser? Com pretenies que fos el Cos?

Doncs sí. Recordo que em va trucar l’ex-alcalde Rafart i em va dir que tenia pensat crear la Policia Local del poble i si li podia donar la meva opinió de com creia que havia de ser i quin havia de ser el seu funcionament.

Vàrem tenir varies reunions i vàrem enllestir un projecte que era molt il·lusionant, i em va proposar liderar-lo però la meva graduació de Sergent no s’adequava al que ell tenia pensat d’un principi i va optar per un Caporal.

Des de llavors sempre havia tingut l’objectiu de ser algun dia el Cap de la Policia Local del meu poble.

I cap a Sant Fruitós, com va ser que vinguessis a ser el Cap de la Policia Local?

Fa més o menys un any l’ex alcalde Batanés em va manifestar que necessitava donar un impuls nou a la Policia Local i que si jo n’estaria interessat. Vaig acceptar sense pensar-m’ho ni un segon doncs era el meu somni professional.

Quan estaves a Mossos tenies els polítics molt lluny, com et vas sentir treballant amb el polític tant a prop?

La veritat és que és cert, i això m’espantava una mica, no és el mateix que et mani un Comissari que un polític. Jo el què si puc dir és que amb l’ex alcalde Batanés tot i no estar sempre d’acord en tot, jo admirava la seva gran capacitat de prendre decisions i era molt resolutiu i fos l’hora que fos sempre estava disponible quan el necessitava i això em facilitava molt la feina.

Com vas trobar el Cos?

Quan vaig arribar em vaig trobar un cos amb dos escenaris, uns caporals molt bons però amb cert desànim i uns agents sense un rumb clar, amb una conflictivitat bastant elevada i un absentisme laboral bastant preocupant.

Era una policia que necessitava d’un projecte clar de futur i és per això que l’ex-alcalde Batanés em va encarregar aquesta tasca.

També hi havia molts reptes, com els robatoris a cases de Pineda i Brucardes, que estaven causant sensació d’inseguretat a les persones que viuen a aquestes urbanitzacions.

Ens vàrem posar a la feina i amb només un mes ja havíem fet 4 detencions de persones de l’est a les Brucardes, des de llavors no hi ha hagut cap robatori mes.

Recordo el dia en que vàrem detenir els primers lladres infraganti a les Brucardes quan vaig trucar a l’alcalde Batanés i li vaig comentar, textualment li vaig dir, ”alcalde ja els tenim detinguts” i ell em va contestar amb to molt eufòric, “molt bé, si no fos per que quedaria malament vindria ara i et faria una abraçada” .

Entres al cos de la Policia Local i ben aviat la Pandèmia, com ho vas viure?

La veritat és que va ser un episodi molt dur !!. Ara, a “toro pasao” tothom opina!!, però els primers dos mesos van ser molt dramàtics. Jo em trobava com a cap de policia amb estat d’alarma i amb un confinament i tot això s’havia de gestionar rapidíssimament perquè de les decisions depenia la vida de la gent i la nostre pròpia.  En aquells dies ningú sabia exactament què estava passant, o quines eren les mesures més correctes a aplicar i pràcticament només treballàvem a nivell municipal la policia, Protecció Civil, personal de la neteja i l’alcalde.

He de fer un reconeixent als Voluntaris de Protecció Civil perquè sense ells el confinament hagués estat més dur, la feina que van fer és mereixedora del més alt reconeixement, però el temps tot ho borra i ara sembla que ningú se’n recordi del paper que van jugar, com les cosidores de mascaretes o els voluntaris de tota mena que van treballar desinteressament per fer millor la vida de la gent.

S’ha criticat el tema de les mones o de les roses, doncs jo puc dir que estic orgullós d’haver-hi contribuït. Només em va fer falta la frase d’un pare de família que no havia cobrat feia un mes i em va dir “gràcies, si no fos per vosaltres el meu fill aquest any no hagués tingut mona”.

Recordo també la sensació d’impotència quan dels 16 funcionaris que érem a la policia 10 van agafar la baixa. Uns amb motiu conegut, com una mà trencada o pel mateix Covid, i els altres encara no ho sé.

Va ser llavors quan els dos caporals, dos agents i jo mateix vam haver de cobrir les 24 de servei i això ens va destrossar física i anímicament. Pràcticament vivíem a la comissaria.

Quin projectes tenies per la Policia Local?

Puc dir que he deixat la Policia Local amb projectes engrescadors i que espero que serveixin per que pugui ser una policia moderna i implicada amb la ciutadania.

He deixat sobre la taula allò que em va demanar l’alcalde Batanés.

El projecte policia 2020-2025. És un projecte molt ben dissenyat entre els caporals i jo mateix on estableix el futur de la seguretat en el poble.

El projecte per reduir el pas de camions de gran tonatge per el municipi.

El projecte d’ordenació dels aparcaments municipals i la zona blava.

El projecte de canvi de reglament de la policia local.

El projecte de compra de motos elèctriques.

El projecte de compra de la pistola tasser.

El projecte d’instal·lació de un nou sofware de lectura de matricules que ajudaria molt en el control de vehicles de sospitosos de robatoris i crec que ens permetria anticipar-nos al delicte i no anar sempre darrera d’ell.

I d’altres que ara no recordo, però com la paraula ho diu, son projectes i cap s’ha dut a terme fins ara.

Perquè vas dimitir del teu lloc de treball?

Per que estava esgotat mentalment. No vaig poder aconseguir acabar amb la conflictivitat de la plantilla i l’absentisme laboral. No vaig ser capaç de fer entendre quin era el meu projecte de policia local als nous governants i necessitava tenir noves expectatives i a Mossos s’obrien unes que a la Policia Local no podia dur a terme.

Us van posar una coaching, quina valoració en fas?

És cert. Farà qüestió de dos mesos em van informar que havien contractat una persona per ajudar a que la relació entre agents millorés i crear dinàmiques positives. Cal dir que jo no ho vaig demanar i això és important perquè després explicaré perquè ho dic!!

Els meus auguris es van complir i bastants agents ni han anat a les sessions que tenien planificades i d’altres hi han anat quan han volgut. Però a mi si que em va servir, em vaig adonar que havia arribat el moment de plegar, que difícilment em podria sentir realitzat com a policia i que per la meva visió del treball en equip era incompatible amb la visió individualista de bastants agents de la Policia Local i havia de tornar al cos de Mossos.

I perquè he dit que jo no la vaig demanar!! i parlo en un to irònic, perquè tinc la sensació que la coaching l’ he de pagar jo de la meva butxaca, perquè un cop finalitzada la meva relació laboral amb l’Ajuntament vaig passar un còmput general de les hores treballades i en sobrepassaven unes 100 i escaig hores que segons el conveni en el seu article 13 si no havien pogut ser planificades com a festa per manca de personal, havien de ser abonades. La meva sorpresa va ser la negativa del departament de RRHH a reconèixer-les i fins a data d’avui no he tingut cap resposta, lamentable!!.

Així doncs amb quina sensació marxes?

Una sensació agredolça. Dolça perquè durant el meu període com a Cap han baixat els delictes a gairebé ser testimonials quan en pobles propers han pujat: Dolça pel que he aprés del mon local. Dolça perquè he fet bons amics entre els caporals i algun agent i el vigilant, dolça perquè marxo amb el cap ben alt.

Agre, perquè no he aconseguit el meu objectiu amb els agents de la policia, perquè cap dels meus projectes ha vist la llum, perquè a hores d’ara encara no s’ha reconegut l’esforç que vàrem fer durant el confinament i perquè l’Ajuntament em deu bastants diners d’aquells dies.

Afegiries quelcom més?

Doncs si. Vull posar de relleu que el Caporal Cap que m’ha substituït és un gran professional i persona i té tot el meu reconeixement. El fet de que sigui la parella de una regidora ha estat únicament casual donat que estigués o no la regidora o un altre govern, l’única persona que em podia substituir per llei era ell, ja que es Caporal de carrera.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

El ball
211 views
211 views

El ball

Redacció - 14 de setembre de 2021
Crims a Sant Fruitós. Capítol 2 .
73 views
73 views

Crims a Sant Fruitós. Capítol 2 .

Redacció - 14 de setembre de 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com