JOAN PINYOL i COLOM, (Capellades, l’Anoia, 1966), és un escriptor llicenciat en filologia catalana. Ha guanyat diversos premis literaris, com el Joaquim Ruyra de narració dels Recull de Blanes amb “Pilota de set”, l’any 2007.
Col·labora en diversos mitjans de comunicació com Anoia Diari, La Veu de l’Anoia, Quadern de les idees, les arts i les lletres, El 3 de vuit.
La setmana passada fou al Club de Lectura de la Biblioteca de Sant fruitós, per presentar el seu darrer llibre “Avi, et trauré d’aquí!” (Saldonar), on relata la lluita per portar les restes del seu avi a Capellades des del Valle de los Caídos.
Abans de la tertúlia del Club, vàrem parlar amb ell.
Per què escriu?
Com diu el Jaume Cabré: “Si no ho fem, ens ho fem a sobre”, o sigui que en tenim una necessitat. A vegades tens ganes d’explicar una història i si pensem en aquest llibre en concret (Avi..), és claríssim, vols compartir aquesta lluita, perquè afecta a molta gent. En aquest llibre, la idea és aconseguir l’objectiu de fer empatia amb molt gent que no sap que té el seu familiar enterrat en el Valle de los Caídos.
Fins ara només havia escrit novel·les i contes?
Sí. He fet alguna biografia d’algun artista del meu poble. També un conte infantil il·lustrat: “En Ventilat i l’Espantall”, una novel·la infantil: “Dorotea i la joia gegantina” i una juvenil “Stòixtkov i Sofia”.
Com s’assabenta de que el seu avi és al Valle?
Quan vaig llegir el seu nom, Joan Colom, al llibre que va publicar Sapiens “Els secrets del Valle de los Caídos –Els noms de milers de morts traslladats per Franco des de les fosses catalanes” de Queralt Solé, l’any 2008.
Què canvia tenir enterrat l’avi en una fossa comuna a Lleida o ser al Valle?
Per nosaltres és un greuge important. Encara que a Lleida estava a 90 quilòmetres del seu poble, havíem anat fins allà, perquè l’avia abans ja havia reclamat aquell cos, però li van denegar el trasllat. A nosaltres ens quedava el petit consol de pensar que era a Catalunya i en la terra on va morir. Aleshores passes un disgust a l’assabentar-te que se l’emportaren per omplir aquell mausoleu, al costat del dictador. Per la família ja era trist tenir-lo a Lleida, compta el que representa tenir-lo en el Valle. Un lloc que honra als guanyadors de la guerra, i que li van portar d’amagat. No està indicat enlloc que sigui allà. Només ho feren per omplir aquelles criptes. Per això és encara més injust. I ara el tenim al costat del Fundador de la Falange.
Pensa que si es donés permís per treure el seu avi d’allà, es podrien localitzar les seves restes?
Es podrien localitzar, perquè les caixes que van portar tots aquells cossos des de Lleida, fa uns anys estaven en un lloc que les filtracions d’aigua feien malbé els taüts. Aleshores van decidir traslladar-los a una altra cripta i van posar-los en noves caixes. Estan un en lloc molt concret, que és “la capilla del Pilar”. S’ha de fer la identificació d’aquests 502 cadàvers que van portar des de Lleida. Accedir al lloc també no té cap dificultat. L’única feinada és identificar-lo. Però a partir de l’ADN dels familiars, és possible.
Tal com estan les coses políticament i socialment, a l’Estat Espanyol, es podrà fer?
Fins ara no. Ara sembla que amb el govern socialista hi hagi una mica més de voluntat.
Arran de la publicació del seu llibre i de la presentació arreu del territori català, hi ha hagut gent que ha descobert o pensat que el seu familiar mort a la guerra i que no sabien on era, pot ser estigui al Valle?
Aquesta és la 32a. presentació i tertúlia que faig. Arran d’aquestes xerrades, alguna persona ha descobert que el seu avi o familiar figurava a la Llista que es va publicar dels catalans enterrats.
Encara que es poguessin treure alguns cossos del Valle de los Caidos, en quedaran molts que mai es podran identificar. Quin destí hauria de tenir aquest monument franquista?
Primer faria una crida perquè tothom que hi tingui algun familiar, tregui el cos d’allà. Que els recuperin i els puguin enterrar en els cementiris dels seus pobles. Després encara quedaran molts cossos i els símbols franquistes. I la meva proposta és que s’haurien de treure tots els morts d’allà, i fer com fan els Estats Units, un gran memorial neutral, que s’expliqui la història de la guerra i que s’honori aquella gent.
I la basílica?
Dues opcions; tirar-la a terra o millor deixar que la natura faci el seu curs, perquè actualment ja comença a caure a trossos. Si ho deixem fer, la natura ho endreçarà.
Jaume Grandia