Aquesta mateixa setmana, llegia a la premsa, a l’apartat de cartes dels lectors, unes reflexions que feia un metge de família. Es queixa, quan compara la situació dels residents d’ara amb els de la seva època, perquè quan ell va començar tenia que fer tantes suplències com podia, mati, tarda i nit; actualment amb la llei de la oferta i de la demanda, els residents que acaben poden triar el que vulguin, i que ells, els que ja treballen, es barallen per tal de que algun d’aquests que acaben, vagi al seu centre a cobrir les vacants; i la realitat actual es que manquen metges.
Es queixa de que els governants proposen gastar-se milions d’euros, per comprar aparells de medicina nous, per renovar estructures… i el que abans hauria estat joiós, ara es tot el contrari, perquè això significa tenir que donar mes prestacions amb menys personal. En fi, aquest metge es queixa de que, el que necessiten no son recursos materials, que també, sinó recursos mèdics, recursos humans.
La veritat es que com a pacients que som, quan visitem el metge, sigui el de capçalera o sigui algun especialista en concret, podem veure que la tecnologia ha avançat molt, cada vegada més maquines, que fan més coses i que al cap i a la fi ens ha de beneficiar a tots plegats.
Ha coincidit en el temps, que he tingut la oportunitat de participar, com a pacient, en un programa de la Facultat de Medicina de la UVIC/UCC, l’objectiu dels quals es que els estudiants de medicina sàpiguen quines son les competències mediques que ens serveixen millor com a pacients.
Parlàvem de quines son les experiències amb la malaltia, que preocupa mes al malalt, que pot ajudar-lo més, quines experiències ha tingut amb la intervenció medica, i finalment quines son les actituds, coneixements i comportament dels metges, que ajuden o es valoren mes.
La tecnologia ajuda molt, es cert, però el que els pacients valorem molt, molt mes del que les fredes estadístiques reflecteixen, es el vessant humà de la persona que ens fa la visita. Jo, sempre que puc, i en aquesta ocasió amb els estudiants no va ser diferent, transmeto que el tracte humà es molt important, que no ho oblidin, ja que el futur es seu, es d’aquestes noies i nois estudiants, que son les persones que d’aquí quatre dies vetllaran per la nostra salut.
I als governs, als departaments de sanitat, a les àrees territorials de salut i a qui correspongui, us demanem que doteu els centres, amb personal ben preparat, molt competent i molt professional, però sobretot que tinguin la vessant humana molt desenvolupada, no fa miracles però ajuda molt.
Josep Sanfeliu
