0 Shares 80 Views

Els calçots

15 de març de 2023
80 Views

Amb tota seguretat els calçots són l’hortalissa de temporada amb més ressò gastronòmic de tot Catalunya. Ben acompanyats d’una suculenta salsa romesco, milers de persones  es retroben per celebrar les reconegudes i familiars calçotades. Les calçotades són un àpat que, a part de ser una menja deliciosa, tenen la capacitat d’unir familiars i amics al voltant d’una taula on predomina el guirigall festiu. També cal valorar d’aquest menjar, que els calçots són rics en nutrients, i molt beneficiosos per a la salut. Aporten al nostre organisme fibra, vitamina A i B, potassi i fòsfor, afavorint la qualitat de la pell, la vista, els músculs i el sistema nerviós; són una medicina genial per al nostre cos.

Com ja deveu saber, els calçots són els brots de les cebes blanques; i en aquesta zona són uns autèntics especialistes en la producció d’aquesta apreciada verdura. Primer s’ha de plantar la ceba planter  i esperar que creixi i es desenvolupi el bulb. Quan sigui el moment, es cull i la deixen assecar. En el seu moment la tornen a plantar i es cobreix fins la  meitat amb terra perquè arreli. Si no s’escau que plou s’han d’anar regant. Aquesta ceba arrela i produeix diversos grills que seran els futurs calçots. Durant el seu creixement s’han d’anar calçant amb terra. A diferència de la ceba que hem plantat, els calçots són poc bulbosos de manera que creixen en forma de tija. Al punt adequat de creixença ja es poden collir per a consumir-los. En els mesos de febrer i març és quan estan en el millor moment per consumir-los. Per fer una bona calçotada s’ha d’estar al cas que els calçots  no siguin ni massa prims ni molt gruixuts: els prims una vegada els treus les primeres capes queden en no- res, i si són molt gruixuts poden quedar durs i difícils de pair.

Els calçots són típics de Catalunya encara que cada vegada són més les regions que incorporen aquest menjar en les seves dietes. Valls és, de fa molts anys, la demarcació que ha estimulat més el seu consum i la forma de cuinar-los. Hi han moltes dites sobre l’origen de la calçotada. La més creïble  diu que un pagès de Valls, que era a la vinya, a l’hora de dinar va posar un grapat de grills de ceba a la graella i, al quedar-se mig endormiscat de cansat que estava, se li van gairebé cremar. En comptes de llençar-los i en no tenir res més per menjar va començar a treure’n capes cremades, i va descobrir que era un aliment deliciós. En explicar-ho a la gent es va convertir en un menjar habitual en tota la zona. Els vallencs han anat per feina a l’hora en fer-se seva la procedència d’aquesta menja de tan important valor gastronòmic. Existeixen altres històries que diuen que els romans ja menjaven calçots. Ves  a saber on rau la veritat de la seva procedència.

Normalment, sempre que pensem amb els calçots ens ve al cap la calçotada amb tots els  altres ingredients que l’acompanyen: botifarres, carn de xai, els fesols, carxofes, crema catalana. Combinació i barreja de productes que conformen un gran i contundent àpat. Però també hi ha altres formes de menjar-los. Al forn, a la planxa, cuits i pelats amb una amanida a la vinagreta com si fossin espàrrecs, arrebossats…; és una bona opció acompanyar els calçots d’un bon traguinyol de garnatxa blanca o negra, a raig de porró.

 Pel romesco. Si voleu podeu fer la salsa al mateix temps que els calçots, escaliveu dues cabeces d’all, i quatre tomàquets madurs. Bulliu un parell de minuts cinc nyores; les deixeu refredar i en rasqueu la polpa de l’interior. Peleu els alls, els tomàquets i quatre o cinc calçots dels que esteu coent. Ho poseu en la batedora junt amb un gra d’all cru, una cullerada de pebre vermell, sal, la polpa de les nyores, una dotzena d’ametlles, una d’avellanes, un parell de llesques primes de pa torrat ben ros, pebre negre, i un rajolí de vinagre. Tritureu ben fi. Incorporeu-hi poc a poc oli d’oliva fins que us quedi espessa. Si ho és massa hi podeu posar una mica d’aigua. Tasteu-la sempre.

Pasta per arrebossar. Poseu aigua en un bol, un ou sencer, sal, una cullerada petita de bicarbonat, i farina. Remeu-ho bé. Incorporeu-hi aigua amb gas fins que us quedi una mescla prou espessa que cobreixi els calçots. Mireu que no hi hagi grums, i ho deixeu reposar mitja hora. Fregiu les puntes  dels calçots crues d’uns dotze centímetres, amb abundant oli d’oliva o gira-sol a uns cent vuitanta graus. Aquesta pasta serveix per fer tota mena de verdures o peixos.

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Secció FC Fruitosenc
36 views
36 views

Secció FC Fruitosenc

SFEscolaFutbol – FC Fruitosenc – - 24 de març de 2023
Editorial 1635
39 views
39 views

Editorial 1635

Brogit Difonem Cultura - 24 de març de 2023
Cartes dels lectors: Per Francesc Carreño
104 views
104 views

Cartes dels lectors: Per Francesc Carreño

Redacció - 23 de març de 2023
Foto record
52 views
52 views

Foto record

Jaume Grandia - 23 de març de 2023
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com