0 Shares 212 Views

El vint-i-cinc de desembre, consum, consum, consum

31 de desembre de 2020
212 Views
Per: Francesc Gannau.-

Escric mentre escolto una peça que van reversionar tres dels components d´una banda mítica, KING CRIMSON, que és “I TALK TO THE WIND” i ho fan sota el nom de CRIMSON JAZZ TRIO….és una peça de l´any 1.969 que passada pel sedaç del jazz i sense la famosa flauta em du a la infantesa…..no us passa que cançons, olors, colors…..us transporten a moments, situacions, vivències, experiències….ja viscudes; oi que si?. Tot sovint m´apropo al carrer (Santa LLÚCIA), del barri on vaig nèixer (l´ANTIC),  (la mare em va parir al  llit de casa), de la ciutat (MANRESA) i recordo els colors (grisos més aviat), les olors, la gent (que avui és ben diferent), els edificis que es van deteriorant, el pis de la casa (que encara acull alguna familia), els i les veïnes que vés a saber on son i com estàn…..

Aquests dies de festa, gresca, trobades (ull que aquest any no toca!!!!!!) que a mi personalment no m´agraden….(les trobades amb la familia, si); penso que sobretot pel consumisme que pregonen (llavors cadascú farà el que li sembli) i a més té a veure en que vivim en una societat que per mi hauría de ser aconfessional….lluny dels estereotips que arrosseguem de fa més de dos milers d´anys….(el dolent és molt dolent i el bo és boníssim)….i si parlem de l´esperit d´aquest NADAL hem de recordar que encara (i ningú no sap fins quan) tenim compatriotes que l´hauràn de passar lluny de les seves famílies o perque són a l´elixi o perque són a la presó; com a societat ens ho hauríem de fer mirar….sabem que hi són però ningú no fa res (o ben poca cosa) per canviar aquesta situació indigna, infame….impensable en una societat avançada, democràtica, lliure. Si som capaços de ser la societat més generosa sent la número ú del món com a donants d´òrgans i d´arreplegar milions d´euros en una MARATÓ, com no hem de ser solidaris amb la gent del nostre entorn?.

Vivim en la nostra zona de confort i mentre no ens toquin allò que ens pugui fer mal pensem que qui dia passa, any empeny; no pensem en el bé col.lectiu, pensem només en el nostre benestar. Cal pensar en que un dia deixarem de ser-hi i en aquell moment i abans de cremar a l´infern, ens hauríem de demanar quina ha estat la nostra aportació al món que ens ha acollit.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com