El sistema per complet va fallar

Redacció
Lectura de 4 min

Per: Josep Sanfeliu

La setmana passada es va conèixer la decisió judicial referent al cas, que ja hi ha qui ha anomenat com el desastre financer més important de la història econòmica d’Espanya, de la sortida a borsa de Bankia, i que l’Audiència Nacional no hi troba cap motiu de delicte.

- Anunci patrocinat -

Es cert que de les nostres butxaques van sortir quasi 25.000 milions d’euros, encara que realment no queda clara la quantitat, però molts diners, molts, son els que com a espanyols ens ha costat aquesta brometa. Si no vaig errat, la despesa sanitària a Catalunya es de 8.800 milions d’euros, lluny dels quasi 10.000 milions gastats anys enrere, però amb els diners llençats amb Bankia, a Catalunya teníem diners per pagar 3 anys de la despesa sanitària de la millor època pressupostaria. Però el mateix passa amb els pressupostos del País Valencià, 6.600 milions d’euros per sanitat (4 anys), o els de Galicia, 4.000 milions d’euros (6 anys) o els d’Andalusia. 10.000 milions ( 2 anys) …… però tot i ser certa la disbauxa de diners, no hi ha culpables.

Els jutges, segons la premsa, diuen que els inversos tenien informació “amplia i precisa” … a veure, informació “amplia” que vol dir? molta informació? excés d’informació? molt rotllo i poques dades rellevants? … que volen dir amb informació amplia?

I que vol dir informació “precisa”? que te exactitud i fidelitat? que te claredat i nitidesa? coneguda amb certesa i/o sense vaguetat? … que volen dir amb informació precisa?

Nomes una reflexió ……. excés d’informació es sinònim de desinformació

Recordem que l’any 2016, el Tribunal Suprem va assenyalar les greus inexactituds del fullet de l’oferta publica i va obligar a l’entitat a retornar els diners als accionistes.

Amb el que es pot llegir a la premsa, el que ens diuen es que com que la sortida a borsa va ser supervisada amb èxit pel Banc d’Espanya i per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, els gestors de Bankia no tenen culpa de res, però tampoc els supervisors esmentats, el problema es que “el sistema per complet va fallar” …… “collons”, ni van tenir la culpa els gestors de Bankia, ni el Banco de España, ni la Comisión Nacional del Mercado de Valores ….. no , si al final, segur que ens diran que la culpa va ser dels inversos per invertir en Bankia.

No se fins a quin punt els intervinents tenien més o menys culpa, el que si que es segur, es que els ciutadans no en teníem cap de culpa, però com sempre som els que paguem les “tonteries” dels “líders” i “gestors” tan econòmics com polítics, i com sempre els causants reals del forat econòmic, queden sense càstig. Quan aprendrem a exigir que realment tots siguem iguals, tal i  com diu la, tan esmentada en alguns moments, constitució? Si realment tots som iguals, perquè determinades persones prenen decisions “errònies” amb conseqüències desastroses per la majoria de la ciutadania, però no sempre son escarmentats amb consonància amb la gravetat de les seves accions? Ara hem parlat de greuges econòmics, però en ocasions son més greus, parlem de la sanitat, parlem del coronavirus, o no cal que perdem el temps?

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi