El que és notícia i el que no ho és

Redacció 16 de març de 2018

633 Views

Fa anys, molts anys, les notícies del pobles es transmetien bàsicament quan la gent treia les cadires al carrer i feien petar la xerrada amb els veïns. Això passava sobretot els vespres dels estius. Era un costum que ara ja no es porta però que encara es pot veure en comptades ocasions en pobles petits. Durant aquestes trobades es posaven al dia de les principals novetats. Potser ara diríem que parlaven de xafarderies. També. Però era sa. Llavors no hi havia tants canals de televisió com ara ni, evidentment, xarxes socials.

A casa ho havíem fet. Davant de la façana o la del veí. La font de la carretera de Vic era un altre punt de trobada. Mentre els grans xerraven i prenien la fresca, els petits jugàvem amb els amics.

Ara les notícies es transmeten via xarxes socials, o quedem encantats davant la pantalla de l’ordinador o la tauleta (els joves) o de la televisió (els no tan joves), i al carrer ben poca estona hi parem. Almenys com abans. Sí que anem amunt i avall però més aviat amb presses i sense massa temps per encantar-nos. Un «hola», un «adéu» i com a molt un «com va tot?». Les cadires que es treia cadascú de casa seva s’han substituït ara per les cadires de les terrasses.

Amb això no vull dir que les coses fossin millor abans. Ni molt menys. Senzillament són diferents i estem més tancats a casa. A on volia anar, però, és a l’origen de tot: les notícies.

Aneu en compte amb el que us volen vendre com a notícies o el que us pot semblar que és periodisme. Posem exemples: el que heu vist aquests últims dies a la major part de cadenes de televisió espanyoles sobre el malaurat Gabriel, el nen d’Andalusia mort suposadament per la parella del seu pare, no és periodisme. Allò de connexions en directe, anuncis d’última hora, tertúlies escabroses, opinions sense cap mena de fonament i fotos de polítics visitants els familiars (seria més raonable que ho fessin en privat sense necessitat de fer-ne publicitat per treure’n rèdit polític), no és periodisme. És sensacionalisme pur i dur. Com tampoc ho és, i ja em perdonareu la frivolitat, que un mitjà publiqui amb un gran titular que ha esbrinat l’augment de pes de Kylie Jenner (que no sé qui és però deu ser famosa) durant el seu embaràs. A qui li importa ?. Per això el crit d’alerta. No escolteu només allò que vulgueu. També allò que us grinyola. Així us formareu una opinió pròpia, l’únic antídot contra aquest sensacionalisme que sembla que ens envaeix. Com quan els nostres pares i avis feien petar la xerrada al carrer.

Jordi Morros