El present de la nostra llengua

Miquel Puig Soler 21 de març de 2024

112 Views

Recordo que quan als anys vuitanta els meus fills anaven a l’Escola Baix Penedès, al Vendrell, es parlava molt dels excel·lents mestres que hi havia llavors. Era un professorat eficient i il·lusionat, amb el repte prioritari d’ensenyar la llengua catalana, impulsant-la amb força i rigor per tot el país. Van ser uns anys exitosos dels quals la majoria de catalans n’estàvem cofois i satisfets. Ara sembla que ha sobrevingut un daltabaix a jutjar per la davallada del seu ús. S’ha abandonat el treball pacient i constant que impartien aquells professors i professores? Què ha passat?
La llengua, com a pal de paller d’un estat, ha de mantenir cohesionada la societat que hi viu i trenar amb eficàcia el perfil i el caràcter que desitja la seva gent. És la nostra llengua, què coi!! Però a banda dels partits polítics espanyols que la menyspreen, l’ataquen constantment i la voldrien fer desaparèixer, crec que hi altres raons per qüestionar-nos fredament el perquè de la davallada del català en tot el territori. La jubilació d’aquella tongada de mestres creatius, emprenedors, esforçats i creatius— ha deixat un buit evident, sense que a hores d’ara se n’hagi trobat, sembla, el necessari relleu.
Segons les estadístiques el creixement demogràfic de Catalunya els darrers anys ha estat molt elevat, amb l’agreujant que els fills nascuts aquí ha anat molt a la baixa; això vol dir que la crescuda és deu a la immigració. L’arribada d’aquestes persones ens ha anat molt bé per cobrir les necessitats del país: tenir mà d’obra, en molts casos barata o per fer feines que els d’aquí no volem fer. Ho volem tot, com també voldríem que els nouvinguts parlessin el català. Però la majoria no en volen saber res perquè amb el castellà en tenen prou per entendre’s amb nosaltres; això fa que la nostra llengua vagi pel camí de perdre’s. És una llàstima, però es veu a venir.
D’altra banda, sembla que alguns partits catalans només pensen a perpetuar-se en els seus càrrecs i els importa molt poc la llengua que es parli. Possiblement, entre tots no han sabut defensar el que fa anys s’havia recuperat amb la constància i esforç de molts. Davant d’això, és possible continuar amb el treball pacient i constant per defensar la nostra llengua?

Uns pops de tisora amb faves tendres
És la cassola que vaig preparar ahir per una colla d’amics. Ara s’escau que és una bona època per cuinar aquests dos productes de proximitat; estan en el seu millor moment de qualitat i preu.
Els pops frescos de dotze a quinze centímetres estaven a dotze euros el quilo, i les faves, acabades de collir i esgranades, també a molt bon preu. Proveu de fer-lo; us agradarà.
Per a vuit persones:
Dos quilos de pops, un quilo i mig de faves netes, tres calçots palats, una ceba mitjana, dos pebrots verds petits, sis grans d’all, un bitxo, uns talls de cansalada ibèrica tallats a màquina ben prims, dues fulles de llorer, unes fulles de menta, un got gran de vi blanc, sal, pebre i oli d’oliva.
Unes hores abans feu bullir durant trenta minuts els pops amb aigua, sal i una fulla de llorer; deixeu-los refredar en la mateixa aigua.
Poseu una cassola al foc amb un raig d’oli i feu daurar els talls de cansalada, els traieu i a continuació feu un sofregit amb les verdures finament tallades, dos grans d’all, el bitxo i l’altra fulla de llorer, a poc a poc. Un cop en el seu punt hi poseu les faves i la menta; els hi doneu uns tombs i les arruixeu amb el vi blanc. Deixeu reduir cinc minuts i hi afegiu un got d’aigua i un parell del brou de la cocció dels pops. Deixeu coure uns vint minuts.
Mentrestant escorreu els pops i els talleu amb les tisores d’una mida regular. Els poseu a la cassola i ho deixeu bullir tot junt uns deu minuts més a foc lent.
Trinxeu en el túrmix tres grans d’all, deu avellanes i un bon raig d’oli d’oliva i ho poseu dins el vostre guisat. Col·loqueu els talls de cansalada per sobre.
Apagueu el foc, tapeu, i deixeu reposar una bona estona.