El foc que ens ha cremat una mica a tots

Redacció 22 de juliol de 2022

651 Views

Aquesta setmana ens ha tocat patir, uns més que altres, l’incendi que ha cremat en el terme municipal de Sant Fruitós. L’espectacle dantesc de les flames cremant a la urbanització de les Brucardes i al Puig ens han recordat que del foc no ens podrem escapar fàcilment i que quan es presenta sovint hi hem de lamentar danys que costaran anys en poder-se reparar. Els arbres cremats trigaran més de 20 anys a tornar a ser el que eren i les cases cremades són una pèrdua que pot ser irreparable per a una família.

Em costa opinar respecte de com hem de comportar-nos, com a societat per evitar aquests incendis, ja que jo que no en soc especialista, només ho puc fer de manera molt superficial i amb les dades que es comenten en els mitjans de comunicació, és per això que us deixo a continuació el que opina una persona amb més criteri que el meu, en Antoni Bassas.

“Hi ha una expressió de queixa que fem servir sovint per justificar que no hem pogut pensar en el mitjà termini ni ocupar-nos de qüestions de fons perquè hem hagut de dedicar el nostre temps i els nostres esforços a solucionar afers peremptoris que no han deixat marge per a res més: “Em passo el dia apagant focs”.

En el món de l’empresa, passar-se el dia apagant focs és senyal de mala planificació, de falta de recursos, d’inadequació de l’oferta i la demanda, d’incapacitat organitzativa, de problemes que reapareixen per més que hi facis, o de totes les opcions anteriors alhora

Doncs bé, en matèria d’incendis de debò no ens podem passar el dia apagant focs, que és al que ens estem dedicant intensament des de diumenge a la tarda. És veritat que hi ha una part de la solució que és global, perquè el problema també ho és, i es diu emergència climàtica. Però en allò que depèn de la nostra organització territorial i de la nostra economia, hem de poder planificar el mitjà i el llarg termini

El naturalista Martí Boada diu en una entrevista que publiquem dimarts que som bons en la prevenció i extinció d’incendis, però que a Catalunya la densitat d’arbres dels boscos ha augmentat molt. “Hi ha gent que diu que no es pot tocar un arbre, ho hem convertit en una religió, però és un problema des del punt de vista de la demanda de l’aigua i podem acabar tenint un país, polvorí”. És el moment de la gestió urbanística i forestal, i de la pressió per a les renovables. Per no haver d’estar apagant focs.

Joan Baraldés

FOTO: ISABEL MUNTAN