0 Shares 234 Views

El civisme

14 de setembre de 2023
234 Views

És indubtable que en la societat actual s’hi palpa cada vegada més, un comportament sovint improcedent  que ens afecta a tots i que no s’hauria de permetre. Ser educat i cortès són uns valors que ens inculcaven des de la infantesa a la majoria de nosaltres i que solíem seguir com a normes establertes que regien en les comunitats dels nostres pobles. L’educació és fonamental per viure, i és en l’entorn familiar, on els nens i nenes reben els primers impulsos dels pares, avis i mestres, que en són els primers educadors. És a partir de l’escola bressol que comencen a relacionar-se fora de l’àmbit familiar i per tant, també comença la seva socialització amb altres persones que no coneixen i que podríem anomenar, el binomi escola- família; és evident que el seu món canvia dràsticament i és on solen sorgir els primers problemes de personalitat i de caràcter.

És evident que es percep ja fa temps, d’una manca de respecte per els nostres espais públics: deixalles per tot arreu, comportaments desmesurats de crits i sorolls en llocs on els veïns es senten molestos, llaunes, brutícies pel terra, bicicletes i patins que circulen per on no toca, xarrameques amb el mòbil  aixecant la veu més del compte, defecacions de gossos, xiclets i burilles al terra, les drogues, etc. Què és pot fer davant aquestes situacions?, no en tinc idea. El civisme no té color polític, senzillament és ser educat, sentir-se bé amb un mateix, amb els amics,  amb la família, i amb  les activitats que conformen el dia a dia de tots nosaltres, sense molestar a ningú.

Estem estressats i per això tenim comportaments egoistes i agressius? La nostra joventut no acaba de trobar el lloc que desitja en la societat? Per això ni han de tan mal educats que sols van a  la seva trepitjant els drets dels altres ciutadans? Apallissar a pidolaires, a gent sense sostre, a no respectar a la gent gran, cremar contenidors, embrutar parets i vidrieres etc., així ens hem de divertir? Això han aprés de nosaltres? Sembla que en l’aspecte de mantenir els valors de convivència, civisme i sentiments de pertinença a un col·lectiu de poble, anem endarrere més precipitadament del que ens caldria. No en soc capaç de preveure cap a on anirà la societat en el futur, no ho sé.

 

Truites. Les truites són un plat divertit i agraït de preparar amb el qual es pot fer volar la imaginació amb infinitat de combinacions i diversitat de formes, aportant-hi el toc personal i el gust de cadascú. Es poden fer planes i rodones o a la francesa embolicades i farcides del que més ens agradi. Si les feu a la francesa no cal deixar-les coure gaire, ja que perden flexibilitat i costen més d’embolicar. Feu servir paelles antiadherents de bona qualitat i estalvieu-vos de fregar-les amb cap fregall; feu servir aigua i eixugueu-les suaument amb un drap o paper de cuina.

Una senzilla truita de patates. No hi ha cap truita de patates que sigui igual; cadascú li dona el seu sabor personal depenent de com els hi agradi als de casa. A mi m’agrada primeta, d’un parell de centímetres a tot tirar. Poso oli a la paella i hi ratllo una mica de ceba. Abans que s’enrosseixi hi fico les patates tallades no massa gruixudes ben netes i escorregudes, amb la sal corresponent. Ho deixo coure suaument donant-les voltes amb una espàtula de fusta. Quan veig que estan cuites en trec l’oli sobrant i hi poso quatre ous. Remeno amb suavitat i un cop presa evitant que es cogui massa, tapo la paella i la deixo mig minut a molt baixa temperatura. Li dono la volta amb la tapadora i ja l’aparto del foc. La deixo reposar un parell de minuts abans de menjar.

Truita rapida amb patates xips, all i julivert. Fa anys que vaig tenir en un apartament de lloguer a una família de Barcelona que tenien cinc fills, i molts dies per sopar, feien una truita de patates  xips. La Mercè, en un bol gran debatia els ous amb la batedora. Aixafava una bossa o dues de patates amb les mans  les posava dins l’ou; hi afegia un gra d’all finament picat i julivert, escalfava la paella amb el corresponent oli, i hi posava la mescla. No cal posar-hi sal. Amb cinc minuts tenia la truita feta. Els agradava a tots.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Editorial 1694
1771 views
1771 views

Editorial 1694

Redacció - 21 de juny de 2024
Jugant amb pòlvora
47 views
47 views

Jugant amb pòlvora

Miquel P. Cortina - 21 de juny de 2024
Jaume Casajoana i Roca
61 views
61 views

Jaume Casajoana i Roca

Redacció - 20 de juny de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com