Marina Puigdellivol
Ha començat l’escola. El rellotge familiar torna a girar al ritme de l’horari escolar. I com un pèndol, tots els membres adults de la família: pares, avis i fins i tot tiets entregats ballem rítmicament amunt i avall acompanyant la canalla. Cap aquí a tal hora i cap allà a tal altra, i amunt després d’escola i avall per anar-los a buscar. Com una dansa sincronitzada tota la família es mou al voltant dels infants. Després del caos vacacional, que tots trobarem una mica a faltar, també respirem tranquils amb aquesta nova monotonia organitzativa.
I al centre de les vides dels nens: l’escola. (I utilitzo el genèric «nens» femení i masculí, perquè això de desdoblar ho trobo una collonada, ja que una cosa és el gènere gramatical i l’altra el gènere personal, i a més, gramaticalment és un autèntic malson perquè després no sé si l’adjectiu l’he d’escriure amb concordança amb el masculí o el femení. Així que ho dic com sempre i ja està. Com em van ensenyar a l’escola.)
Doncs bé, com deia, l’escola ens marca el ritme. Ahir al meu fill de 9 anys li demanaven què és el què li agrada més de l’escola. I mentre el meu pensament d’adult es precipitava buscant quina seria la resposta, que imaginava entre un «les mates» o alguna particularitat de l’edifici nou que aquest any han estrenat (de fet el meu pensament ja se n’anava cap a aquells finestrals immensos), ell va i contesta decidit: «els amics!». I sí, de fet llavors vaig entendre que no només l’escola ens marca el tempo familiar, sinó que també ens marca tota la vida social. Perquè amb 9 anys els amics ho són tot. I estant amb els amics, per què s’hauria d’adonar dels finestrals tan lluminosos en què s’han fixat els meus ulls? Els amics són la vida, són la felicitat. Són el seu món. I si són el seu món, també són el meu. I així de mica en mica anem teixint noves amistats i coneixences en funció dels amics dels fills. Algunes duraran per sempre, d’altres només seran provisionals, però totes elles seran enriquidores i ens faran millors. Si m’aturo a pensar-ho una mica, és una etapa a la vida fantàstica, expansiva. Perquè ens dona l’oportunitat de veure les coses diferents, d’ampliar punts de vista. Perquè a l’escola hi va tothom i ens relacionarem amb persones que en la nostra vida socialment fragmentada i classista no ens hi relacionaríem mai. I llavors t’adones que l’escola realment és una gran eina de reducció de la segmentació social. I que l’escola no només és al centre de l’univers familiar, sinó també al centre de la societat.
