El català… R.I.P.?

Per: Francesc Gannau.-

“Cluster, “Bank”, “Bike”, “Village”, “Riders”, “Park”, “Car”, “Facebook”, “Abstract”, “Airbag”, “Briefing”, “Background”, “Compact disc”, “Fastfood”, “Foodtruck”, “Container”, “Freelance”, “Fulltime”, “Indoor”, “Look”, “Mailing”, “Mass media”… serà que tenim una llengua que no utilitzem, que no valorem, que no és viva… tot i que l’entén el 94,4% de la població de 15 anys o més, que el llegeix el 85,5%, el parla el 81,2% i l’escriu un 65,3%; que conviu amb el castellà i 300 altres llengües, que és la llengua inicial del 31,5% de la població de més de 15 anys i la llengua habitual del 36,1%… i l’altre 63,9%, quina llengua parlen?
De fet avui dimarts, al carrer de sota casa s’hi “celebra” el Mercat de la Font dels Capellans”; sabeu quin és l’idioma preponderant a banda del castellà?, l’àrab… el català apareix l’últim de la fila… i si ens fixem en tot allò que vénen els firaires està escrit en totes les llengües llevat del català… hi ha qui ven oli d’OLESA i aquest si que ho fa en una de les llengües oficials de Catalunya (i no és el castellà).
Hi ha qui fa molts anys que viu a Catalunya, que va venir de terres llunyanes, que encara s’entesta en parlar la seva llengua materna i li és indiferent la llengua del país… com que tothom l’entén ja ni s’esforça.
El fet de parlar diferents idiomes t’enriqueix i et fa conèixer la gent de diferents països, diferents cultures, diferents maneres de viure, de ser…
Jo, que vaig néixer al Carrer “Merdisser” de Manresa (Arcs de Santa Llúcia) pujava a escola al carrer Sobrerroca (passant pel carrer del Balç) i com que en aquella època teniem la gran sort de gaudir de la protecció d’un feixista i l’obligació del professorat era l’ensenyament en la “Lengua del Imperio” (aquel donde nunca se pone el sol) doncs aquella llengua és la quina vaig aprendre abans que la llengua materna que era la quina escoltava a diari però que no l’aprenia en cap escola. De fet a sota casa hi tenia una botiga de barri on hi trobaves des de pegadolces, passant per iogurts, carns d’olla, refrescos (pocs)… i a la façana hi havia un rètol que deia (ho llegeixo): BECMAN que nés debo… evidentment el dia que se’m va obrir el tercer ull i vaig quedar il·luminat per la Gràcia de l’Esperit Sant aquell dia vaig llegir: BECMAN, que n’és de bo… això ho tinc clavat al mig del pit… i vull fer esment a aquell personatge que un dia va dir: “A Catalunya mai ningú no ha prohibit que es parlés en català”… i és que t’enduies cada hòstia si et sentien a parlar en català que llavors només ho feies en la intimitat… o sia, a casa.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin