Dones al poder!

Redacció 22 de febrer de 2018

733 Views

Quan ets molt jove et penses que la realitat que t’envolta és un reflex de la teva pròpia realitat. Però llavors arriba un dia que madures i et fas gran, i t’adones que els altres tenen una manera de pensar i de fer diferent a la teva. Arribats a aquest punt et tornes respectuós amb les diferents maneres de pensar i actuar perquè veus que el teu pensament ja no és únic. Llavors comença el millor, i és que el pensament divergent de l’altre, tot i sigui de vegades molest i empipador -sempre costa això de que et portin la contrària-, omple de matisos el teu propi criteri, et fa dubtar i millora el teu esperit crític. I així, en constant evolució, et tornes un adult sense ideologies tancades, un adult respectuós i feliç.

Aquest és l’objectiu que ens plantegem com a societat, una societat madura i respectuosa en la divergència de pensament. Una societat justa i sense estereotips.

Però siguem sincers, encara estem lluny d’aconseguir aquest repte. Hi ha coses que avui en dia encara són un demèrit, un d’ells és ser dona. Com a tall d’exemple el trobem en el linxament que se li ha realitzat aquests últims dies a Elsa Artadi de Junts per Catalunya tractant-la de poca cosa només perquè és dona i no vol tenir fills. I què? Què passa? Que si un no es reprodueix passa a ser persona non grata? Es veu que ser doctora en economia per la Universitat de Harvard, intel•ligent, valenta i determinada no és prou bo per intentar gestionar una administració. Quins són els requisits, doncs? Tenir fills i ser una dona «florero»? Però en quina mena de societat vivim? Com podem acceptar que homes i dones ens menystinguin com a persones pel fet de ser dones?

Veiem en els llocs de poder alguna dona que realment tingui poder? Potser alguna, molt poques, però sempre amb un home controlant-li els moviments, complint la quota de dones de la llei de la paritat, tot molt legal, però paritari no massa.

Per queixar-se i tractar de contrarestar la situació, i si pot ser demostrar que s’és molt feminista, en els premis Goya es passegen per la catifa vermella les artistes vestides de vedets com si fóssin autèntiques «Barbies» competint per veure quina ensenya més escot, dones «florero», això sí, amb ventalls feministes reclamant igualtat i respecte. Quin sainet! I això ningú ho critica? Ui, no! Que és massa masclista criticar dones tan ben vestides!

En els moments convulsos que estem vivint la nostra societat s’enfronta a ella mateixa mirant-se al mirall amb ulls inquisidors. En veiem els pitjors defectes, i la falta de respecte a la dona és un dels més evidents.

Cal treballar profundament en els valors bàsics de la nostra societat perquè els nostres infants, la futura generació, sigui d’adults madurs i respectuosos. Si no fem res per canviar-ho, a les dones no ens defensarà ningú.

Per sort la nostra societat també té una gran virtut: l’escola catalana. Que treballa de valent i va cap el bon camí gràcies a milers de professionals que eduquen en l’esperit crític i la llibertat de pensament. Tot i les judicialitzacions i els atemoriments que pateixen últimament per destruir-la i conduir els infants cap al pensament únic, hem de valorar-los i recolzar-los perquè no defalleixin!

Sabrem que ens n’hem sortit de debò quan puguem veure, de veres, dones al poder.

Marina Puigdellívol