De l’olivera al setrill

Redacció 4 de desembre de 2019

1555 Views

Una bona part de les terres de la comarca del Baix Penedès son pedregoses i de poca qualitat, motiu pel que anys arrere l’agricultura d’aquesta zona es limitava a la plantació dels seus principals arbres autòctons,— l’ametller, el garrofer i l’olivera. El cercles de demanda de cada un dels fruits que donen aquests arbres solen ser canviants. De garrofers centenaris ran de la costa i fins una bona franja endins n’hi han d’escampats arreu. Ningú els cuida i la majoria estan en zones ermes mig abandonades; tot i que fa un parell d’anys la garrofa, la solen pagar força bé. Es veu que del pinyol en fan una crema pel cos molt apreciada.

Amb l’ametller ha passat un cas similar. Fins fa poc, els pagesos ni les collien,— just les que necessitaven per fer panellets. Molts els van arrencar per plantar vinya, fer llenya, o simplement van renunciar a cuidar-los. Actualment per l’Alt i Baix Camp els planten per milers donat que és una opció a l’ametlla americana que farcia el mercat de tot Europa i ara es veu que l’han encarida un ou. La plantació massiva del ametller està subvencionada no sé si pel Ministeri d’Agricultura o per la Comunitat Europea, però sí que és cert que amb les poques opcions que tenen els pagesos de viure de llurs terres, l’ametller en grans quantitats es veu que és el medi per treure’n rendiment i guanyar-se les garrofes, però vaja, tampoc n’hi ha per tirar coets. La gent del camp no se’n surt i potser que en un futur, grans extensions de terra erma serà el que comportarà nostre paisatge habitual.

Referent a l’olivera el negoci que en treuen els qui en tenen, sol ser ruïnós. Ho dic per pròpia experiència. En tinc un centenar d’arbres i quan he passat els comptes corresponents la pèrdua sol ser considerable, però en el meu cas, té poca importància. M’agrada l’olivera i encara més poder collir les olives acompanyat de les meves netes…. És broma, això no va així. No tenen temps; anglès, patinatge, tenis, gimnàs…,— més o menys com nosaltres quan teníem la seva edat.
— Avi: ja has collit les olives? Que no ens dones oli novell? I tant que sí!! Faltaria més reina.

L’olivera simbolitza la fortalesa i gairebé la immortalitat, car n’hi han moltes que sobrepassen el miler d’anys i encara donen fruit. En el meu entendre és de tots els arbres, la reina. D’ella se’n extreu el majestuós i únic raig, daurat, l’oli, un fruit de incalculable valor per la nostre gastronomia i també per la salut.

En les zones que hi ha oliveres arbequines en abundància, (que segons els entesos son les que donen el millor oli), les botigues—cooperatives rurals s’hi poc comprar el veritable oli d’oliva verge. Elles el tenen de primera ma, directament de la premsa, que en alguns cassos és de la mateixa societat de pagesos. Enguany el preu és de sis euros el litre. Bo, preciós, 0’3 d’acidesa. El millor oli del mon.

El que em costa d’entendre es com poden vendre en les grans superfícies o altres llocs, l’oli novell d’oliva verge, a quatre cinquanta o per l’estil. No es lògic. Bé, si que ho deu ser. Martingales….

Us vaig a donar un parell de suggeriments que l’oli d’oliva n’és el factor primordial.
Oli de pebrot escalivat: Escaliveu un pebrot vermell, el peleu i el poseu amb oli juntament amb un os petit de pernil; ho deixeu reposar unes deu hores, en traieu l’os i ho tritureu amb el turmix. Podeu amanir el que vulgueu amb aquesta salseta.

Oli de bolets secs i romaní: Poseu un grapat de cama-secs i un brot de romaní en oli d’oliva tota la nit. Escorreu i trinxeu els bolets. Els incorporeu a l’oli.
Vinagreta de mostassa i anxoves: Per una amanida és una opció molt bona. Poseu en un bol una cullerada petita de mostassa, quatre anxoves finament picades, pebre negre, un raig de vinagre i abundant oli d’oliva. Emulsioneu i escampeu per damunt.

Els nostre avis collien de terra les olives en ple hivern amb les mans,—a grapats, enmig de la pluja, de la neu, amb un fred desmesurat i gairebé tràgic. Amb els dits com rascles les apilotaven enardits, balbs, mig morts de silenci, però era la seva lluita per sobreviure a aquells temps tan malparits d’una escassetat dramàtica. I ara que,— quin oli fem servir?, de….