Consell parroquial: Diumenge 28 de gener III de durant l’any —B—

–

Intencions de les Misses

Dissabte dia 3 a 2/4 de 7 h en Sf. de Teresa Sala, Maria Sala i Jesús Malagarriga. Diumenge dia 4 a 2/4 de 11 h en Sf. de Francisco Rodríguez Núñez i Dolores Peña Molina, En Sf. José Piedra Fernández i de Carmen Alonso Ortíz. També, en Sf. de Josep Vives Pinto (mort a Manresa el dia 19 de desembre).
Exèquies
El dia 24 de gener va rebre Cristiana Sepultura Joan Prat Guitart de 91 anys. Doneu-li Senyor el repòs etern, i què la llum perpètua l’il·lumini.

Festa de la Candelera
La benedicció de les candeles es farà el dissabte dia 3 i diumenge dia 4 a les Misses.
La Candelera, una diada al bell mig de l’hivern, que clou el cicle nadalenc. Però què se celebra?

La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una ofrena i benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I l’any 496.
Fins fa pocs anys a les esglésies es recreaven processons molt similars a les que devia fer Maria una vegada passada la quarantena. Se n’encarregaven dones, sobretot les que havien estat mares feia poc, i portaven grans candeles enceses. Per això és una de les moltes festes de la llum que es fan i hom creu que les espelmes beneïdes aquest dia tenen virtuts protectores.
Per tots aquests motius, i perquè clou el cicle nadalenc, la Candelera és un dia important del calendari. I per això la tradició dicta que no es pot treure el pessebre –ni els guarniments de Nadal– fins que no arriba aquesta data.

Evangeli Mc 1,29-39 (Reflexió)
“…La sogra de Simó era al llit, amb febre, i de seguida van avisar Jesús. Ell se li va acostar, i prenent-la de la mà, la va aixecar. En aquell moment se li va treure la febre i es va posar a servir-los…».
Jesús comença la seva vida pública. Després de 30 anys amagat a la casa de Natzaret, ara recorre Palestina predicant la bona notícia. Des de l’inici ja es troba amb una realitat molt humana: la malaltia, malaltia del cos i malaltia de l’ànima. Ell és el millor metge per a tots.
La malaltia del món i de la societat són, les guerres, les accions terroristes, el perill ecològic, la mort d’innocents, i un llarg etc…
La societat som tu, jo, cadascun dels éssers humans. Pensem amb quanta facilitat explota la impaciència davant una fallada aliena; pensem amb quanta dificultat perdonem una ofensa. Resulta fàcil acusar el món dels seus mals, de la injustícia, de la violència, de l’odi, de la manca d’amor… No obstant, aquests mals que veig a la societat tenen la seva arrel en persones concretes, potser també en mi. Per això, si vull curar el món actual, he de començar per curar-me a mi. El cos està sa quan totes les parts estan sanes.

Feliç setmana!
Consell Parroquial de Sant Fruitós