Confinament i les seves conseqüències

Redacció 18 de maig de 2020

815 Views

Després de 45 dies en que molta gent no ha sortit de casa per a res, finalment podem fer-ho per passejar o anar en bicicleta.
Aquest nova sensació de llibertat alguns la van tenir des del primer dia ja que podien passejar el gos o vivien a pagès i no els calia estar confinats a casa.
Aquest confinament ens ha servit per valorar més allò que tenim i també el que ens ha faltat aquests dies.

Tenir un jardí a on poder sortir a prendre el sol i fins i tot caminar malgrat que hagi sigut donant-hi voltes, no te res a veure amb la situació que han hagut de suportar aquells que tenen un pis de 60m quadrats, sense balcons i amb els fills que no paraven de “jugar”.
No tenir la possibilitat de sortir a caminar o fer esport com en canvi si que han tingut molts dels ciutadans d’altres països, ens fa valorar molt més el que podem fer quan, per causa de la pandèmia, les normes del govern no ens ho deixen fer.

Quan hagi passat tot això es faran valoracions en profunditat del que ha suposat fer el confinament d’una manera o altre. Veurem els resultats en diferents països i podrem fer comparatives que han d’ajudar a prendre millors decisions en el futur, quan de nou una pandèmia ens obligui altra vegada a confinar-nos…o no.

Del que hem viscut aquests dies i del que encara ens queda per viure, en podem fer valoracions i previsions, algunes mes encertades i fonamentades en l’experiència i les dades que ja tenim, altres seran pura especulació de com ens afectarà, ja que fins que no passi no sabrem si l’hem encertat o no.
De les certeses que jo tinc vist el que ja hem viscut, és que moltes de les decisions s’han condicionat més en criteris politics que no pas en les recomanacions dels científics. Que els partits, lluny de treballar conjuntament s’han estat fent retrets fins a punts insospitats, quan en els hospitals i a les residencies no paraven d’augmentar els morts. Que alguns polítics han aprofitat la crisi per fer política de partit més que per ajudar a aturar i a reconduir la situació i que la majoria d’ells han fet palès que no serveixen en absolut per liderar una societat en un moment crític com aquest.

Quan tot això acabi podrem tornar a la normalitat com si res hagués passat ?
Serem capaços de tombar full i tornar a viure acceptant que si torna una pandèmia, els que hi hauran de posar-hi remei continuaran sent els de sempre, els treballadors de molts àmbits, i en canvi qui ho hauria de fer, els polítics, possiblement tornaran a prendre decisions que només busquen el seu interès i el dels poderosos que els hi dicten que han de fer.
Serem capaços de dir ja n’hi ha prou, volem una societat diferent, més solidaria, menys consumista, que vetlli per la conservació de la natura, que deixi en mans dels polítics només aquella porció de poder necessària per gestionar l’administració i que volem recuperar la sobirania popular, el poder que ha estat segrestat de les mans dels ciutadans per una classe dominant que, a través de molts dels polítics, en comptes d’estar al servei del poble es fan servir pel poble.

Amb l’excusa de la pandèmia i de l’aplicació de l’estat d’alarma hem perdut molts dels nostres drets fonamentals i, si arribat el moment no som capaços de recuperar-los, tardarem anys en poder-ho fer.
Molta gent passarà gana, perdrà la feina, la vivenda i la salut mentre que els bancs no retornaran els diners de l’anterior rescat i encara declaren beneficis, l’estat salva companyies aèries o continua gastant diners en armament en comptes de fer-ho en la sanitat, la recerca o en l’educació.

Serem capaços i valents com per obrir els ulls, cridar prou i sortir al carrer a demanar el retorn dels nostres drets , les nostres llibertats i de la nostra sobirania, la del poble, o ens deixarem anorrear pels poderosos sense fer-hi res?