0 Shares 439 Views

Como cordero llevado al matadero.

13 d'abril de 2020
439 Views

Per Miquel Puig Cortina.

– La nit del 21 de març de 1980, ara fa just 40 anys, Lluís Espinal i Camps havia anat al cinema per complir amb la seva tasca de crític cinematogràfic tal com acostumava a fer cada cap de setmana. Acabava de veure una pel.lícula intitulada “Los desalmados”. Sospitava el Lluís, el “Lucho” dels bolivians, que, precisament en aquells mateixos instants, uns altres “desalmados” maquinessin, amb una fredor diabòlica, la seva mort…? Pels volts de les dotze, a peu, s’aproximava al seu domicili. “Era de nit”.
Agents del Servei d’Intel.ligència de l’Exèrcit (Secció II) i del DIN, estaven controlant des de feia una setmana el carrer i la casa del Lluís, preparant maliciosament l’emboscada nocturna. Ell s’acostava a la mort capficat, sens dubte, en pensaments profunds i allunyat de tot el que fos preocupació per la seva pròpia seguretat. La seva humilitat natural i el poc valor que donava a tot el que feia, el portaven a pensar que ningú no el tindria en el punt de mira ni li desitjaria cap mal. Creia sincerament que ni la seva vida ni la seva mort no significaven gaire per a la causa dels pobres que, en última instància, eren la raó de la seva pròpia existència.
És molt probable que mentre caminava tranquil.lament cap a casa seva, “Lucho” fos seguit per un o uns quants vehicles. L’últim bloc d’habitatges del carrer Díaz Romero no disposa normalment d’il.luminació. Quan va arribar a aquest lloc, quatre desconeguts es van llançar sobre ell forçant-lo a entrar dins un jeep.
Un jove va sentir crits: “Era pels volts de mitjanit. Jo estava estudiant, quan vaig escoltar crits al carrer. No sé quan vaig trigar a treure el cap per la finestra. El carrer era fosc i només vaig poder distingir unes ombres. Vaig veure que una persona era arrossegada vers un jeep i que aquest fugia ràpidament”.
Els assassins, dirigits pel paranoic Arce Gómez, van traslladar Lluís Espinal a l’escorxador del barri d’Achachicala, on fou torturat durant unes quatre hores. “Como cordero llevado al matadero”, diriem en castellà de Bolivia, si volguéssim seguir la profecia d’Isaïes 53,7 tot parlant del Servent de Jahvè.
El Pare Victor Blajot, Superior de la Companyia de Jesús en aquells anys, escrivia, als quatre dies de l’assassinat, en una missiva personal:
“…vam anar al dipòsit de cadàvers. Allà hi romania el cos d’Espinal totalment nu, preparat per a l’autòpsia. Com van trigar molt a arribar els metges forenses, el Fiscal, etc., vaig estar una hora i mitja al seu costat i i vaig poder observar bé les nafres que tenia (vaig comptar nou forats de bala, que després, incloent els cinc de l’esquena, hom va determinar que eren catorze), el pit ple de blaus que, segons l’informe posterior dels forenses, havien estat provocats amb algun ferro o culata de fusell per marcar-li una creu, i altres maganyes o ferides com a senyals de maltractaments.”
La tortura devia ser brutal, puix el cadàver presentava, en el protocol de l’autòpsia, contusions de l’estèrnum i d’unes quantes costelles (“equioma ampli que pren la regió esternal totalment, fins a l’apèndix xifoides, i que s’estén lateralment fins a la regió costal esquerra”); damunt el pit era visible, fortament marcat, un gros hematoma en forma de creu. El seu cos presentava diversos talls sagnants i molts blaus. No calen més paraules. Quan l’Evangeli menciona la tortura de la crucifixió de Jesús, simplement diu: “el van crucificar”. Tothom sabia llavors què era una crucifixió i quina la mesura de la seva brutalitat. Tampoc ara no cal detallar-ho ni imaginar-ho. Coneixem perfectament la intencionada ràbia dels paramilitars. D’ells voldriem dir, potser amb “Lucho” mateix: “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan”.
Finalment fou assassinat amb una o més ràfagues de metralladora. Els reports verbals dels perits de l’autòpsia posen de manifest que els trets foren fets amb arma automàtica, sense silenciador i a uns tres metres de distància. Encara que la majoria dels trets-uns dotze-, van travessar el seu cos a l’alçada de la cintura i de l’esquena. Hom va trobar tres bales incrustades en el cos, de calibre 9 mm, de 8,42 grams de pes.
A trenc d’alba el camperol Augusto Chura Condori va trobar el cadàver en un abocador d’escombraries situat al quilòmetre 8 de l’antic camí que puja des d’Achachicala fins a Chacaltaya.
Dos dies més tard era assassinat a San Salvador l’arquebisbe Monsenyor Òscar Romero.
La missa de cos present de Lluís Espinal i Camps fou presidida pel Nunci, i va predicar l’homilia Monsenyor Julio Terrazas, llavors bisbe auxiliar de La Paz.
“El més monstruós que es pot fer es mirar de silenciar la veu del poble i Lluís Espinal era un home que va esdevenir la veu dels qui no tenen veu…
Tant de bo la mort de Lucho permeti de trobar el camí per a l’entesa i que la seva sang no hagi estat vessada en va…. Nosaltres, com a Església, hem de reflexionar profundament davant el lliurament de la vida de Lluís Espinal. No és lícit matar un germà per mantenir-se en el poder o per tractar d’assolir-lo.”
Tractar d’assolir el poder: heus ací l’objectiu últim d’aquest assassinat.
L’enterrament d’Espinal va ser una veritable manifestació popular de dol. Setanta mil persones l’acompanyaren camí del cementiri. En el seu nínxol hom hi pot llegir aquesta inscripció: “Asesinado por ayudar al pueblo”.
Durant el sepeli alguns van llançar el crit de “Arcesino”, referint-se a Arce Gómez. Però, segons el testimoni de llurs esposes, hi hagué militars que van brindar amb xampany aquella nit: Lluís Espinal els feia nosa. El van matar perquè callés; però la seva veu es va multiplicar. El mateix Pare Victor Bajot publicava l’endemà, en els diaris de Bolívia, un Comunicat que acabava dient:
“Volem deixar clar que ni aquest ni altres fets que mirin d’intimidar-nos en la nostra acció evangèlica, impediran que la Companyia de Jesús a Bolívia s’esforci a complir el compromís que Déu i l’Església ens han manat.”
Quatre mesos més tard, amb les botes tacades de sang, Garcia Meza i Arce Gómez es feien amb el poder en un cruent cop militar. Actualment, tots dos estan detinguts en presons d’alta seguretat, el primer a Chonchocoro-La Paz- com a responsable d’innombrables tortures i assassinats; el segon, als Estats Units com a narcotraficant.
Alfonso Pedrajas Moreno
Autor del llibre “Lucho Vive!” del qual s’ha
obtingut aquest extracte, publicat
l’any 1999 per Editorial Verbo Divino (Bolívia)

(Traducció al català de Miquel P. Cortina)

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Celebració de la Diada 2021 a Sant Benet.
25 views
25 views

Celebració de la Diada 2021 a Sant Benet.

Redacció - 25 de setembre de 2021
Josep i els seus germans,
27 views
27 views

Josep i els seus germans,

Redacció - 24 de setembre de 2021
El racó del subscriptor. Res a comunicar.
419 views
419 views

El racó del subscriptor. Res a comunicar.

Redacció - 24 de setembre de 2021
Foto record – Diada Nacional 2006.
30 views
30 views

Foto record – Diada Nacional 2006.

Redacció - 24 de setembre de 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com