CNL Montserrat: 7-mana

CNL Montserrat 4 d'octubre de 2023

199 Views

Aquest article és el resultat d’una classe improvisada mentre inscrivíem unes futures alumnes nostres en un curs bàsic. La qüestió és que els vaig ensenyar els dies de la setmana en català aprofitant que els demanava quin horari els anava més bé.

Us heu preguntat mai per què diem dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge? I per què, a diferència d’altres llengües romàniques, el català i l’occità hi posa di al davant? I per què són set dies i no deu?

L’etimologia dels nostres dies de la setmana prové del llatí, però els noms es remunten a altres civilitzacions més antigues i estan relacionats amb la mitologia perquè s’associaven a divinitats. Així, el di del davant ve del llatí dies, dia. Dilluns prové de dies Lunae, dia de la Lluna; dimarts, de dies Martis, dia de Mart; dimecres, de dies Mercurii, dia de Mercuri; dijous, de dies Iovis, dia de Júpiter; divendres, de dies Veneris, dia de Venus; dissabte, de dies Saturn, dia de Saturn, i diumenge, de dies Solis, dia del Sol; aquest dos últims com en anglès, Saturday i Sunday. Ara bé, en català, dissabte prové del dies Sabbatum, de l’hebreu sabbath, el descans setmanal dels jueus. I en el cas de diumenge, el cristianisme va substituir el dia del Sol pel dominicus, el dia del Senyor, i, per tant, va perdre l’origen solar.

I per què set dies i no un altre nombre. Aquesta influència podria provenir dels astres, tal com explica el professor de la UAB Joan Girbau. En civilitzacions antigues es creia que la Terra era el centre de l’univers i que els astres que la governaven eren set: la Lluna i el Sol, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn, perquè eren els únics planetes que es coneixien aleshores, i els més visibles.

Ben curiós, tot plegat, oi? Si més no, és una curiositat que va engrescar les alumnes a tenir moltes ganes de començar a aprendre la nostra llengua. I si curiositats com aquestes fan venir ganes d’aprendre-la, doncs som-hi, expliquem-les! Els alumnes ho agrairan i la llengua, també.