CNL Montserrat: Em tastes l’arròs

–

Aquest estiu, sopant amb un bon amic meu, tot i que només quedem un cop l’any, vaig comprovar el desús d’un verb ben nostrat, tastar, i el mal ús en alguns contextos que es fa del verb provar.

Vaig demanar croquetes de bacallà, al País Valencià: mandonguilles d’abadejo, que bones! Com que a ell li agraden tant com a mi, però no en va demanar, em va dir que les volia provar. «Ep, que les mandonguilles no es poden provar, que no volem avaluar-les per veure com funcionen.» «Ostres, és veritat, les vull tastar, doncs.» Ara sí! Mon pare, un gran cuiner i amb un domini lingüístic innat i intuïtiu, mai de la vida ens va demanar que provéssim res del que cuinava. Sempre ens demanava que li ho tastéssim tot. Quan feia la paella: «Tasteu el caldo, per favor, per vore com està de sal.»

Així, doncs, quan hem de fer servir provar en català? Doncs quan vulguem ‘sotmetre algú o alguna cosa a certes experiències per apreciar-ne el valor’, ‘intentar’, ‘demostrar’ o ‘tenir un efecte beneficiós’. I tastar? Si volem ‘prendre una petita quantitat d’un menjar o una beguda, per apreciar-ne el gust’. Per això hauríem de dir fer un tast, o tastet, de vins, de formatges, etc., i no una cata, que és el substantiu del verb catar en castellà i l’equivalent del nostre tastar.

Després de sopar vam passejar arran de mar i el meu amic em va confessar que sempre li havia agradat tastar el que li produïa la brisa del mar al vespre. I sí, sí, aquí sí que la va encertar, perquè el verb tastar també es fa servir en el sentit figurat d’’experimentar una sensació, un plaer, etc.’

I encara em va fer una altra confessió que em va molt bé per explicar un altre verb. «Teresa, hauríem de seure una estoneta, perquè em vaig comprar unes sabates per Internet i, com que no me les vaig provar, ara em fan mal.» «És clar, perquè les sabates i la roba s’han d’emprovar.» «Ai, no me’n perdones ni una. » Sí, sí, emprovar, i no provar. I sí, l’emprovador, i no provador, on ens emprovem la roba per veure si ens cau bé.

I l’última, aquesta sí que se la sabia: tenim el verb testar. Pobre, aquella nit li vaig fer un test de llengua. El vaig testar, el vaig sotmetre a prova. No amb l’altre sentit, el de ‘fer testament’.

No sé si el meu amic voldrà quedar un altre any per sopar amb mi, però us asseguro que li va quedar ben clar quina diferència hi ha entre tastar, provar i emprovar. I a vosaltres? Sí, oi? La llengua i el paladar us ho agrairan.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin