Cent anys d’un “Memorable Jorn”: 23 d’octubre

Per: Jaume Grandia

El 23 d’octubre es compliran 100 anys del que ha estat qualificat com “memorable jorn” pel poble de Sant Fruitós de Bages. Es va inaugurar l’edifici de la Casa de la Vila, tingué lloc la col·locació de la primera pedra d’una nova església i la benedicció de dues fàbriques, la de maquinària agrícola dels germans Casajuana (El Taller) i la de la grandiosa fàbrica de teixits d’Eusebi Bertrand. Els actes foren presidits pel Bisbe de Vic, Francesc Muñoz, i pel diputat a Corts, Josep Creixell, junt amb l’exministre i senador, Comte de Queralt, els diputats provincials, Joaquim Borràs, Ferran Valls i Iu Minoves, i pel fabricant Eusebi Bertrand, que també era diputat a Corts per la circumscripció de Puigcerdà.
FÀBRICA BERTRAND I SERRA – Amb la posada en funcionament d’aquesta fàbrica, el poble de Sant Fruitós feia un dels primers passos per passar la seva economia del sector primari (principalment agrícola) a l’industrial, perquè encara que en el municipi ja funcionaven tres fàbriques tèxtils (Pont de Cabrianes, Pont i Sant Benet), eren pocs els santfruitosnecs que hi treballaven. La fàbrica del Bertrand formà durant molts anys part important de la vida de molts santfruitosencs, i la seva activitat afectava tot el poble, ja que en l’època de més ocupació, la seva plantilla superava els 200 treballadors. La proximitat de la fàbrica a les cases dels treballadors, permetia que encara que el treball era per torns, amb 3/4 d’hora de descans, els obrers i les obreres anessin a les seves llars a menjar. Els canvis de torn i la represa del treball, els treballadors eren avisats per mitjà d’una sirena, “el pito”, que al mateix temps feia de rellotge per a tota la població. A finals dels anys 60, en implantar-se el torn de nit, el temps de descans passà a només mitja hora, i comportà la desaparició del “pito”. La crisi del sector tèxtil, i de l’empresa Bertrand i Serra, va obligar al tancament de la fàbrica de Sant Fruitós, l’any 1982. Les instal·lacions foren comprades per l’empresa manresana Tèxtil Planas Oliveras, que ja tenia la fàbrica del Taller i va ocupar part dels antics treballadors i treballadores de la fàbrica.
EL TALLER – Els germans Josep i Miquel Casajoana hi construïren una nau per encabir-hi un taller de maquinària agrícola. Després fou comprada i ampliada per Vallès i Solà (1929-1986) per transformar-la en una indústria tèxtil dedicada als teixits, que ocupava prop d’un centenar de treballadors; en una foto de la plantilla dels anys 50 hi figuren més de 70 dones i 15 homes, sent l’encarregat en Joan Castellà. Durant els anys de la postguerra l’empresa va patir les restriccions elèctriques que afectaven a tot l’estat espanyol. Vallès i Solà tractà de seguir fent funcionar les màquines per mitjà d’un motor de gasoil, conegut popularment com la “burreta”. La crisi tèxtil de la meitat dels anys 60, va obligar al tancament d’aquesta empresa, que fou adquirida per l’empresari manresà Josep Planas i Vilalta, dedicat al sector tèxtil sanitari, fundador de l’empresa Tèxtil Planas Oliveras, que anys més tard també seria propietària de l’altra fàbrica del poble.
CASA DE LA VILA – Es tracta d’un edifici de planta rectangular entre mitgeres de planta baixa, primer pis i segon pis, rematat a la part superior per un ressalt pentagonal arran de façana, que s’aprofità per a la col·locació d’un rellotge. Una petita torreta metàl·lica feta per sostenir les campanes del rellotge de la casa de la vila. Té forma piramidal, amb quatre peus, travat per una banda de “floreig” i coronat amb una altra banda de les mateixes característiques. L’encapçalament és un parallamps i un penell en forma de sageta. Aquest campanar recau directament a sobre de la teulada de l’edifici de l’antic Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.
NOVA ESGLÉSIA – En terrenys del Sanmartí, entre les cases del carrer del Padró i la fàbrica del Bertrand, es va projectar construir una nova església de pedra per substituir la vella de la Sagrera. La guerra civil va aturar l’obra, quan hi havia fets els fonaments i la primera filera de pedra. L’any 1959, el rector Mn, Josep Suñé va aprofitar part d’aquestes pedres per aixecar a la Sagrera una nova casa rectoral. Un segle després, a Sant Fruitós només en queda el record, ja que no ha sabut conservar els edificis de les fàbriques, un patrimoni industrial que l’especulació immobiliària s’ha cruspit, mentre que el campanar de ferro de Casa de la Vila, inclòs a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els núm. 34, hom suposa que fou convertit en ferralla. De la nova església, podem veure algunes pedres a la Sagrera.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin