0 Shares 737 Views

Cargols etiquetats

9 de juny de 2018
737 Views

A tu t’agraden els cargols? A mi gens, no ho puc evitar, em fan un fàstic… quan en veig un se’m fa un nuc a la gola i només d’imaginar-me’l recorrent esófag avall ja em vénen arcades. Als que els agraden diuen que són una delicatessen, els troben deliciosos, a mi que no em busquin, m’agrada pràcticament tot, però amb els cargols si que no puc!

El cap de setmana passat es va cel·lebrar a Lleida l’aplec del cargol gens exempt de certa polèmica. No per qüestió de gustos, només faltaria, i és que amb les normatives sanitàries que ens regulen actualment, totes les matèries primeres que es consumeixen en restaurants o en àpats per al públic en general han de garantir un mínim de qualitat. Han d’anar etiquetats i tenir un registre sanitari que garanteixi que aquell aliment no pot produir cap intoxicació. En el cas dels cargols això vol dir que han d’anar a dins una malla amb una etiqueta que n’identifiqui la procedència i que garanteixi que el què ha menjat l’animal compleix les normatives vigents.

Tot això vé perquè en l’aplec d’enguany només la meitat dels cargols utililtzats tenien registre sanitari, l’altre meitat eren d’origen desconegut, és a dir, silvestres, salvatges, de la muntanya o del què alguns comencen a mal anomenar del mercat negre del cargol.
Dels 16 milions de quilos de cargols que es venen a Catalunya, la majoria provenen dels països de l’est on és un producte poc apreciat i troben a casa nostra una sortida comercial. Mentrestant aquí la indústria del cargol s’enfonsa, l’any 2010 hi havia 10 granges de cargols a Lleida mentre que ara només en resisteix una. I és que el negoci no és gens rendible, els cargols estrangers són més barats i a més existeix l’anteriorment dit mercat negre del cargol, persones que es dediquen a recol·lectar-los durant la nit i al matí els venen a restaurants o mercats, són cargols silvestres sense registre sanitari.

De moment les autoritats sanitàries no s’hi acaben de posar, tot i que al 2015 en una batuda dels mossos d’esquadra es va requisar una tona de cargols «il·legals», però no ha tornat a passar. Això sí, les compres al «mercat negre» es realitzen amb secretisme, formen part de l’economia submergida i no fós pas que els enxampés en Montoro o algú altre que intentés boicotejar la tradició.

I és que optar per aquests cargols salvatges no és, com alguns diuen, per una qüestió de preu, la majoria que els compren se’ls en refot el preu i el registre sanitari, els prefereixen perquè diuen que són més gustosos que els de granja. I què carai!, perquè així és com s’ha fet sempre.

Però ara comencem a arribar a aquell punt en que es comença a posar en dubte el què s’ha fet sempre, perquè és clar, aquests recol·lectors «il·legals» també cada cop estan més professionalitzats i recorren llargues distàncies per aconseguir una quantitat important de quilos per vendre i així rendibilitzar el seu negoci. Ja no són veïns de la zona que es fan petits sobresous, són autèntics professionals. Per tant, on posem el llindar del què està permès?

A més, si arriba un moment en que s’intervé seriosament en restaurants i mercats per a prohibir cargols sense registre sanitari, també ho faran amb els bolets? En aquests també hi ha un important mercat negre i aquí sí que hi ha més risc d’intoxicacions.

De moment amb aquesta primavera tant plujosa no costa gaire de trobar cargols, jo que no els suporto els veig per tot arreu!, així que cargolaires aprofiteu a buscar-ne i fer-ne un bon àpat ara que encara ningú us dirà res perquè no estiguin etiquetats.

Marina Puigdellívol

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com