Bon Nadal i Bon Any

Redacció 29 de desembre de 2018

986 Views

Quan tingueu el Montpeità entre les mans estarà a punt d’acabar un any per començar-ne un de nou. En el fons del fons, en la interioritat de cadascú, no hi haurà diferència entre el dilluns 31 de desembre i el dimarts 1 de gener tret que la ressaca pot ser monumental o no en funció de si la celebració ha sigut més o menys desenfrenada.

Llavors hi ha els desitjos: tots esperem que l’any nou sigui diferent, molt millor, que ens passi alguna cosa agradable amb la qual no hi comptàvem que ens canviï la quotidianitat diària. Però aquesta s’allargarà tot l’any, com sempre. Perquè no depèn que siguem el 2018 o el 2019 perquè canviï alguna cosa, sinó que hem de ser nosaltres qui forci algun canvi, si és que ho volem així. Els desitjos són perillosos si generes expectatives. Si no en tens, d’expectatives, senzillament no hi ha desitjos i en conseqüència no hi ha patiment. Això és més o menys el que pensen els budistes. Però això són figues d’un altre paner.

Us confesso que les meves celebracions nadalenques són més aviat tranquil·les els darrers anys. Ja m’ha passat l’època en què pràcticament sense pensar-hi i perquè és el que tocava fer, ens reuniem la colla per fer-la grossa. No ho trobo pas a faltar. Prefereixo un sopar tranquil, amb bona companyia i fer-la petar. Deu ser cosa de l’edat, oi?.

També ha arribat aquell punt que em causen més satisfacció els regals improvisats que no s’escauen necessàriament en una data assenyalada, com el Nadal, Reis o fins i tot un aniversari. Encara que he de reconèixer que la presència a casa d’un nen petit, fa que et torni la il·lusió pel Tió, pels Reis d’Orient. Lògic, no ?

Però aquests dies es tracta d’això, de celebracions que es viuen en la intimitat familiar i també més o menys en comunitat de cara enfora, amb llums al carrer, bombardeig comercial, i la tradició nadalenca que fa que tothom sembli i se senti més bona gent del que generalment és.

Per això per Nadal tinc sentiments contradictoris. Trobo a faltar els qui no hi són i penso en ells amb malenconia, i m’agrada el sentiment col·lectiu de pertinença a una comunitat que et generen aquestes festes i els seus costums, diferents a cada lloc. I amb un nen a casa, tot canvia. A millor, és clar. Perquè la quotidianitat diària -aquella de la que parlàvem al principi- queda trastocada. Així que Bon Nadal a tothom i que tingueu un bon any ple de sorpreses que compleixin les vostres expectatives.

Jordi Morros