Audàcia?

Foto: Getty Images

A l’escola de la vida actual sembla ser que tots en som uns destarotats alumnes. Els llibres de text, les explicacions i l’esforç que han fet al llarg dels anys mestres i professors per encarrilar-nos en el procés de la vida, han envellit malament i moltes de les coses que vam aprendre han caducat fa temps. El nostre planeta està en crisi; d’exemples en trobem a cabassos: el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua, les guerres, les violacions, els assassinats, passant per l’odi, la manca de respecte, la tirania de les xarxes socials… Davant d’aquests desajustos tan vitals i freqüents, els infants, els joves, i la majoria de nosaltres estem tan desorientats, que no sabem com acabaran aquests malxinats problemes que es presenten de cara al futur. Potser caldria repensar-se amb urgència quin seria el millor camí venidor per a la nostra societat.
Per fer front al present panorama en el qual s’intueixen un excés exorbitant d’incerteses i altres banalitats que fan patir a moltes persones, potser ens caldria més valentia, atreviment, i una bona dosi d’audàcia. Necessitem que els que manen i siguin els encarregats de consolidar un futur millor per a tothom, obrin els ulls i facin quelcom per intentar minimitzar els problemes que ens aclaparen cada cop més complicats de solucionar. O potser tots hauríem de ser més audaços per trencar el guió que predomina en la joventut actual i implicar-nos-hi amb més determinació, sense excuses. Ens hi va la vida i el futur de les generacions que viuen enganxades a la pantalla del mòbil. No crec que sigui el moment d’acovardir-se per intentar canviar unes quantes normes de la societat actual abans que sigui massa tard.
Ahir, vigília de reis, a casa, vam celebrar la seva arribada en família, festejant-ho amb un bon sopar, per més tard, obrir els regals que cadascun tenia assignats. A taula érem dotze, entre els quals hi havia cinc nenes entre onze i disset anys. La conversa d’una part de l’àpat va girar sobres el tema sexual que viu l’actual generació. Homosexuals, transsexuals, lesbianes, canvis de sexe, del gènere no binari que no se senten ni home ni dona, bisexuals que els hi agrada tot, i fins hi tot es veu que hi ha qui s’enamora d’un animal o d’un armari… És clar, al davant d’aquestes situacions tan complicades no em vaig atrevir a fer cap comentari ja que als meus vuitanta-tres anys quan escolto segons quines converses em quedo del tot desorientat. Temps a venir, però com dic, em sembla que en aquest mon fa falta gent que es mulli de veritat per evitar un desgavell que es preveu imparable.

Si a la mar vas…
No heu sentit mai curiositat per saber com l’home primitiu va superar la por a la mar? En certa manera és com perdre la por a la immensitat, al desconegut i perillós. En el fons, gairebé estic segur que devia ser per la necessitat imperiosa de satisfer la gana. Com s’ho devien fer per menjar-se una llagosta, al capdavall, una bèstia d’aspecte repulsiu amb una cuirassa punxeguda i que pessigava. És evident que va ser la gana i no pas la delectació gastronòmica el motor de semblant valentia. Però vet aquí que una cosa porta a l’altra i ara ens trobem que som nosaltres els qui ens delectem amb els diversos gustos i sabors del bé de Déu que s’amaga en el fons marí.
He fet aquesta reflexió perquè en matèria de peix i de marisc abunden les manies personals: que si un no suporta les ostres, que si l’altre no pot veure les angules, els crancs o les sardines, etc. De fet, un cop s’ha comprat el peix que s’ha escollit el més important es que sapiguem com l’hem de coure. Com per exemple aquesta recepta que vaig cuinar el dia de la Nit de Cap d’Any per a tota la colla.

Un rap amb gules i carxofes
Per sis persones: sis talls de rap tallats gruixuts de dos centímetres, mig quilo de gules, 6 carxofes, set grans d’all pelats, un got de vi blanc, un bon grapat de fulles de julivert, sis llesques fines de pa fregit, una dotzena d’avellanes, una fulla de llorer, un bitxo picant, sal, pebre, oli d’oliva i farina.
Netegeu les carxofes i les bulliu amb aigua, sal una rodanxa de llimona. No cal que estiguin massa toves. Les escorreu i les partiu en quatre trossos.
Salpebreu els talls de rap i els feu fregir ben enfarinats i espolsats en una cassola amb abundant oli d’oliva. Un pic enrossits els retireu. Feu daurar poc a poc en el mateix oli sis grans d’all; quan estiguin rossets els traieu. Torneu a posar els talls de rap a la cassola amb el foc baix, el got de vi blanc, el bitxo i la fulla de llorer. Tritureu amb el turmix un gra d’all cru, el pa fregit, el julivert, les avellanes, mig litre d’aigua i sal. Ho tireu damunt del rap. Hi afegiu les carxofes. Augmenteu la intensitat del foc i amb la cassola tapada deixeu coure vuit minuts. Saleu les gules i les escampeu per sobre del rap. Dos minuts més i llest. És una bona recepta per coure qualsevol mena de peix. Ràpida, saborosa i senzilla.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin