Llegeixo al Regió7 del passat 2 de juliol, a l’espai “Tribuna”, l’escrit del regidor de l’Ajuntament de Manresa Joan Vila Marta en el que ens explica com davant el dubte de si un regal rebut amb motiu del seu càrrec és seu o és de la institució que representa, va introduir una pràctica que fins aleshores no existia, consistent en fer un sorteig entre les persones que formen part de l’equip, sense excepcions ni favoritismes i amb absoluta transparència, de tots els obsequis protocol·laris rebuts durant l’any.
Fins aquí bé. Però em pregunto: de quins regals estem parlant? Si provenen d’un organisme oficial o bé d’alguna altra administració, no seria millor que els diners que aquests objectes valen s’utilitzessin en benefici dels seus administrats? I si provenen de l’empresa privada, no és gaire maco, oi? I si l’obsequi el fan agrupacions o associacions sense afany de lucre, sé per experiència que habitualment aquestes entitats no es poden permetre el luxe de destinar part dels escassos recursos amb què sovint compten per al seu funcionament en segons quin tipus de despeses.
Segons l’Oficina Antifrau de Catalunya: els regals i altres beneficis no monetaris es poden oferir des de la gratitud i amb la voluntat de reconèixer una feina ben feta, especialment en determinades cultures. Però també poden oferir-se com una forma subtil d’influir, de crear una impressió favorable o guanyar un tractament preferencial. Per això, és molt important que totes les institucions públiques duguin a terme aquesta anàlisi (de la seva missió, context i circumstàncies, com també dels llocs de treball o col·lectius professionals d’especial risc a l’hora de rebre regals) i redactin la seva política de regals particular.
Per tant, penso que el regidor Vila, encara hauria pogut afinar més en la seva reforma pel què fa a la distribució d’aquests presents. Directament hauria pogut introduir la pràctica de no acceptar cap tipus de regal amb motiu de la seva representació corporativa. Igualment seria un petit gest, però com bé diu el Sr. Vila, els petits gestos són els que construeixen una cultura institucional.
Per les noticies que hem vist i sentit als mitjans de comunicació els últims dies, veiem que això és una pràctica generalitzada i possiblement enquistada contra la que costarà de lluitar, però estaria bé que algú fes el primer pas.
La piràmide té arestes molt dretes, però comença amb una ampolla de vi o una capsa de bombons, i pot acabar amb un revòlver gravat amb el nom del destinatari en una luxosa capsa que també conté sis bales. Se’m posen els pèls de punta només de pensar-ho, i més, sabent que qui ha fet aquest insòlit i polèmic regal és el president turc Recep Tayyip Erdogan, i qui el rebien eren els líders participants a la cimera de l’OTAN celebrada la setmana passada a Ankara.
