0 Shares 189 Views

90 Anys d’ERC a Sant Fruitós. Els inicis (i III)

13 de maig de 2021
189 Views
Text: Jordi Julià – Col·lectiu de Recerca de Sant Fruitós Foto: ona bages

El 18 de abril de 1.931 es constitueix el primer Ajuntament Republicà, elegint-se batlle en Isidre Biosca Carol d’Esquerra Republicana.

En el llibre d’Actes de l’Ajuntament, corresponent a la sessió extraordinaria d’aquest dia, es pot llegir: “En la Casa Consistorial del Ayuntamiento de San Fructuoso de Bages … manifestando que en virtud de haber quedado proclamados concejales en la elección verificada el día 12 del actual mes y haberse el día 14 proclamado la República, piden la constitución del Nuevo Ayuntamiento … En su virtud, el Sr. Alcalde D. Martí Sanmartí, juntamente con los demás individuos de la Corporación depositan las varas e insignias de sus cargos, así como las llaves de la Caja de caudales, encima de la mesa presidencial … Acto seguido por el Sr. Alcalde D. Manuel Sanmartí se manifiesta a los reunidos las siguientes frases: “Compañeros y vecinos, en nombre propio y del Ayuntamiento saliente os digo que si grande es vuestra alegria por el advenimiento de la República, más lo es en mi y en nosotros, puesto que desde este momento podremos oficialmente hacer uso del idioma de nuestra Cataluña … Seguidamente y en nombre propio y de los nuevos concejales, el Sr. Don Isidro Biosca Carol, concejal, dice:”

Ara ja es canvia, oficialment, la llengua. Transcrivim tal com està redactada l’acta:

“Si es gran el goig que experimeneu per la vinguda de la República, … i, ja que ha sigut a Catalunya la proclamació de la República, desde avui en endavant, volem les actes de sesions en català, com a primera prova d’amor a nostra mare, la avants amarga però avui dolça Catalunya. Amb Deu sigan els que deixen els càrrechs i pensis que tot quant hàven dit i han pronunciat queda gravat en aquest llibre de tot lo que’n respondran els fets d’avui en endavant”

Acte seguit els Senyors Regidors elegits en les últimes sessions sota la presidència del més vell, en Isidre Biosca Carol, se procedí a la votació i nomenament de carrechs.

Posats tots d’acord, per unanimitat quedaren elegits i proclamats els que’s diran per el carrech de: Batlle, Isidre Biosca Carol; Primer tinent, Enric Golobart Figueras; Segon tinent,  Ricard Mensa Soler; Síndic, Joan Vila Fernández; Suplent, Josep Carrera Sala; Caixer Regidor primer, Josep Sala Altimira; Regidor segon, Valentí Brucart Sanmartí; Regidor tercer, Josep Baraldés Sanmartí i Regidor quart Josep Golobart Miquel,…”

Aquests tres últims representants de l’oposició.

Amb aquest nou Ajuntament encapçalat per Isidre Biosca va començar una etapa de llibertat i democràcia.

El consistori aviat va posar fil a l’agulla. Entre les necessitats que tenia el municipi, n’hi havia una d’essencial, el subministrament d’aigua a la població.

Des del 13 d’abril de 1914, éssent Alcalde Sebastià Brucart, el subministrament d’aigua potable es feia des del Llobregat, a la zona de la Tolega, treient-se l’aigua des d’uns pous (que en teoria havien de filtrar-la) prop del Llobregat i bombejant-la, des de la caseta que encara existeix, fins al dipòsit de les Brucardes, construit per Rossend Vall, des d’on sortia la canonada pel subministrament de les aigües públiques.

Aquesta aigua no era potable degut sobretot a l’abocament d’aigües de les mines de Sallent i dels abocaments de l’escorxador de Navarcles. Per això des del 1925, amb en Josep Sala Vilumara, ja tenien intenció de canviar l’origen del subministrament de l’aigua i agafar-la des de la Font Calda, al riu Calders, a més de 7 km.

El nou Consistori va rebutjar aquesta idea i en va impulsar una altra: portar l’aigua des la Sèquia, acordant-se amb l’Alcalde de Manresa, que de fet era el President de la Junta de la Sèquia, el lloc més convenient pel poble per instal·lar-hi la conducció. Gestions, estudis, aprovació del projecte, buscar diners (prèstec amb la Caixa), expropiacions, etc.

El primer de febrer del 34 es va constituïr el segon Ajuntament republicà, reelegint alcalde a Isidre Biosca; Alcalde segon, Angel Tañà; Alcalde tercer, Joan Massana i éssent els restants regidors, Emili Costa, Josep Galobart, Josep Cortina, Valentí Puig i Domènec Grandia. Per motius familiars i de salut, una setmana més tard, Isidre Biosca va dimitir del seu càrrec d’Alcalde sent substituït per Àngel Tanyà

El 26 d’abril de 1934 van començar les obres de portada de l’aigua i quan estaven pràcticament enllestides, el 6 d’octubre d’aquest any, es van produir els Fets d’Octubre quan el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, responent el govern de Madrid amb la intervenció de la Generalitat, nomenant-ne president accidental al coronel Francisco Jiménez Arenas.

Tots els Ajuntaments catalans governats majoritàriament per ERC foren dissolts, fent-se càrrec, com a gestors, gent propera a la Lliga, el Partit Radical o a la CEDA. A Sant Fruitós la Comissió Gestora va ser formada per Pere Mas Hosta com Alcalde-Gestor; Josep Baraldés Sanmartí, Dipositari de Cabals; Ramon Morell i Valentí Creus. El 3 d’abril de 1935 es va constituir una nova Corporació formada per Pere Mas Hosta com Alcalde; Josep Baraldés Sanmartí, Alcalde Segon; Valentí Creus Cortés, Alcalde Tercer i com a Consellers, Agustí Aligué Sors, Isidre Riera Descals, Jaume Verneda Subirana, Isidre Satorra Sala i Ignasi Prat Sala.

Aquests Consistoris pràcticament no van fer res més que acabar alguns projectes de l’anterior Ajuntament, com la portada d’aigües –i inaugurant-la-, oblidant-se d’altres -com el de les escoles-, i sense presentar cap nou projecte.

Aquestes Comissions-Gestores van exercir fins el 17 de febrer de 1936, l’endemà que el Front d’Esquerres va guanyar ampliament les eleccions legislatives a Catalunya i reprenent possessió dels seus càrrecs els Consellers de l’antic Consitori. Une de les primeres mesures va ser crear una Comissió dictaminadora per els afers culturals, portar la llum a Sant Iscle i la construcció de la Biblioteca Popular.

El 18 de juliol del 36 va començar la Guerra Civil, i el 19 es va formar el Comité Revolucionari de Sant Fruitós. Políticament era el Comité qui decidia mentres que l’Ajuntament pràcticament només feia tasques administratives i tècniques. Dos mesos després, el 9 d’octubre, la Generalitat va establir la dissolució dels Comités i la reorganització dels ajuntaments amb els representants de tots els partits i sindicats del Front d’Esquerres de Catalunya en la mateixa proporció que intervenien en el govern de la Generalitat: tres representants d’ERC, tres representants de la CNT, dos representants del PSUC, un representant del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), un representant d’Acció Catalana Republicana i un representant de la Unió de Rabassaires.

 

A Sant Fruitós van ser nomenats per la CNT, Jaume Obradors, Antoni Puig i Joan Casado; per ERC, Josep Prat, Jaume Figueras i Joan Verdaguer. Pel PSUC: Enric Bolós i Joan Gascon; per l’Unió de Rebassaires de Catalunya: Lluís Descals i pel POUM, Lluís Mensa i Sallent, restant vacant el Conseller pertanyent al partit d’Acció Catalana Republicana per no existir a Sant Fruitós. Va ser elegit com a Alcalde n’Enric Bolós.

Jordi Julià

Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós

 

 

 

 

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com