Una espècie en extinció

No sé si hi estareu d’acord, però crec que l’intermitent és com una mena d’espècie en extinció. Cada cop hi ha menys conductors que l’utilitzen, i això em genera cert neguit, quan condueixo, a més a més d’un evident problema de seguretat. Si el de davant trenca a l’esquerra o a la dreta sense avisar i pel que sigui vas al seu darrera una mica amorrat, has de parar gairebé en sec. En una rotonda ja ni us ho explico. Estàs pendent d’entrar-hi i no saps si el que ja és a dins sortirà o continuarà donant la volta.

Vosaltres sou dels qui poseu l’intermitent o ja passeu de tot? És per mandra? No ho crec pas. Senzillament és deixadesa i també denota, segons el meu punt de vista, un cert punt d’individualisme, que és un dels signes d’aquests nostres temps. Sovint conduïm sense pensar que hi ha més conductors. Perquè, si hi pareu a pensar, l’intermitent té la senzilla però important funció d’alertar als altres que ens disposem a fer una maniobra determinada. A aquest pas els fabricants s’hauran d’inventar un sistema perquè els vehicles portin intermitents automàtics. És a dir, en el moment que es detecta que es fa un gir, indicar-ho sense necessitat de fer-ho manualment. No sé si ja hi ha algun cotxe al mercat amb aquesta funció incorporada, però a aquest pas hi serà aviat.

El tema us pot semblar banal en la setmana del segon aniversari de l’1-O. Efectivament ho és. Però és que no sabria què afegir a tot el que s’ha dit, a totes les anàlisi que s’han fet i a totes les prediccions de futur sobre què pot passar d’ara en endavant. Penso que ningú no ho sap de la mateixa manera que ningú o gairebé ningú no s’imaginava que dos anys després hi hauria presos polítics, exiliats, més presos (els últims CDR) gràcies a una difusa llei antiterrorista pactada fa pocs anys entre PP i PSOE que fa que terrorisme ja no sigui el terrorisme que enteníem abans, sinó que es pot modular a gust de qui l’aplica. Assistim, això sí, a un intent de criminalització del moviment independentista per, a partir d’aquí, vés a saber què. Algú ja ho ha deixat anar: il·legalitzar els partits indepes. Per cert, diuen els qui aparentment hi entenen que ens espera una tardor calenta. Acabarem tan escaldats que aquest hivern no necessitarem mantes per escalfar-nos. I una cosa més. Si amb els intermitents ens comportem com uns individualistes, l’1-O va ser un exemple rotund d’una actuació col·lectiva històrica.

Jordi Morros

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin