Tota pedra fa paret

Redacció 11 de març de 2021

823 Views

Text i fotos: Alumnes de 6è de l’Escola Pla del Puig

A l’escola Pla del Puig aquest curs, malgrat les circumstàncies, no hem volgut deixar de fer algunes de les coses que fèiem en cursos anteriors, és el cas dels Draps de cuina de l’Arròs.

Aquest any, el 13è, l’hem dedicat a les barraques de vinya, un element patrimonial molt típic del Pla de Bages. Ens vam adonar que aquí a Sant Fruitós n’hi havia moltes i molt a prop de l’escola.

Alumnes de 6è de l’Escola Pla del Puig

Una arquitectura que s’integra en el medi i es confon amb la terra. Resol les necessitats humanes, però també preserva la vida animal i vegetal. L’any 1872, a Sant Fruitós, la vinya ocupava el 75% de la terra conreada. Si relacionem la vinya amb la construcció de les barraques podem deduir que en bona part del municipi es feia necessari la seva utilització. Les llargues jornades que passava el pagès al camp conreant la vinya, feien necessària la construcció d’un habitacle.

Durant les vacances de Nadal, donat que hi havia confinament municipal, els 25 alumnes de 6è vam fer un treball de camp anant a visitar una de les barraques que se’ns havia adjudicat prèviament al llarg de camí de Sant Benet.

Dimecres 27 de gener, el dissenyador gràfic Pep Creus, ens va venir a ensenyar com es dibuixava una barraca de vinya, les seves estratègies van ser clau per poder dibuixar les nostres barraques. I d’aquí en va sortir el Drap de cuina de l’Arròs d’aquest curs.

El dia 12 de febrer vam fer un itinerari guiat a càrrec de Francesc Brunet, membre de l’entitat Bages terra de vins des de l’escola fins a St. Benet per veure cadascuna de les 25 barraques de vinya que hi ha al llarg del camí i que els alumnes havíem treballat.

Ens va parlar de les funcions de les barraques, aquestes construccions amb rocs poc treballats, encaixats sense argamassa, quasi sense fer servir eines i amb pedres del territori, en vam veure una feta amb còdols!!!

També dels murs de pedra seca per separar les feixes i sostenir la terra, fent terrasses i bancals que asseguren els cultius de secà en pendent, afavoreixen l’aprofitament de l’aigua i eviten l’erosió.

Vam esmorzar i dinar al llarg del recorregut i a la tarda vam tornar a l’escola pel camí que voreja el riu Llobregat. En aquest camí també vam trobar més barraques.

Haver pogut comptar amb un expert en la matèria, va ajudar els alumnes a estar més atents a les explicacions i poder donar més valor a una part del patrimoni natural i tradicional del seu municipi.

Aquest patrimoni que tot i l’estat d’abandonament i degradació de la majoria de construccions, la seva conservació depèn en bona part del seu coneixement i del grau de consciència que en puguem tenir tots.