La nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val ganivet ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal.
Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
Seriem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,
pell d’home que arrossega la corrent!
Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.
I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un recó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.
Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!
JOSEP M DE SAGARRA
Avui tenim l’última estrofa del Poema de Nadal, escrit per Josep Mª de Sagarra el 1931. El poeta, amb la seva coneguda facilitat per versificar, ens ha deixat un text, que any rere any es representa i recita per tot Catalunya.
Si analitzem el contingut dels versos, veurem que Sagarra és molt dur amb les seves afirmacions. Al principi ens diu que la nostra vanitat, la de tots els humans, està per damunt del bé i del mal i que som mesquins durant tot l’any; per això espera que, almenys, la Nit de Nadal, el nostre cor tingui un punt d’humilitat i encara que només sigui durant aquest dies, ens tornem una mica criatures per veure-ho tot amb els ulls de la innocència.
Els problemes mundials no els podem resoldre (nou president, ai! dels Estats Units, l’etern mandatari rus, que dona cabuda al sanguinari sirià, el perillós “intel.lectual’’ de Corea, el nou “profeta” d’Argentina, el “modern” Cid Campeador de l’Espanya profunda… i n’hi ha més. Però, si mirem al nostre entorn, i ens proposem ser més amables i més bons amb tothom, haurem entès el missatge del poema.
Ara només falta aplicar-ho sempre.
B O. N. N. A. D. A. L