Racó de poesia: Home amb esperança

Acabarem algun dia, potser demà,
amb les paraules inútils i boniques,
el dring de la porcellana fina
i les marionetes de foscos colors.
I ensenyarem als fills, parits sense dolor,
el com i el perquè de cada cosa,
i els baixarem al carrer sense temor
i jugaran a construir pobles.
I tocaran la terra
i la faran seva i de tots,
i escriuran, amb nous mots,
noves lleis, història i vida.
També vindrà un vaixell de vela àgil,
esquivant tempestes i roques altives,
i s’endurà tot l’or de la terra, mites i falsos déus,
i ens deixarà quieta la mar i una barca petita.
Amb ella anirem a saludar els pobles,
a l’espatlla un sarró amb eines i amb llibres,
als ulls un esclat d’alegria,
i l’esperança en els homes i en els dies.

L’eterna pregunta de tots els temps: És possible un món millor, un món ideal, gairebé perfecte? No sabem què contestaria actualment Joaquim Horta (1930 – 2013), però en aquell moment, quan escriu el poema, 1960, creia que sí, o si més no, tenia l’esperança que ho podria ser. (Recordem que la poesia és la paraula aturada en el temps i reflecteix l’estat d’ànim del seu creador en aquell moment.)

Anem a comentar alguns dels conceptes exposats en el poema.

• Estem cansats de paraules, idees buides que es queden només en la teoria.

Un bon grup de pseudo-polítics serien l’exemple perfecte.

• No hem de ser marionetes, hem de tenir criteri propi, per això l’educació dels nostres fills és bàsica per encarar-los a la vida, explicant el perquè de cada cosa. S’ha de fugir dels pares excessivament protectors que sempre volen justificar les errades pròpies de la joventut.
• El vaixell de vela àgil que vindrà, imatge metafòrica de la nova generació, arribarà a bon port, després d’esquivar problemes i dificultats (tempestes i roques altives).
• S’ha d’encarar la vida amb un sarró ple d’eines (esforç físic) i llibres (esforç intel·lectual)

Per a Joaquim Horta, esperança és futur i futur és joventut.

El poema té un to utòpic, gairebé com aquells contes de fades que ens explicaven en la nostra infantesa, però si cadascú es proposa millorar una mica en la seva vida, estarem més a prop del mon ideal desitjat pel poeta.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin